La idea era anar a correr, però segueixo amb la fastitis plantar dels nassos i em fa mal la planta del peu, com que la sabata de btt es molt rígida, puc pedalar sense problemes i mentre vaig esperant que el peu es recuperi.

No he anat a fer temps, ja que demà volem sortir i fer una tirada llarga, segurament farem uns 75 o 80km, per tan haig de guardar forces i cos.

Al final he posat la pantalla de temps quan arribava a Sitges i m’he endut una sorpresa interessant, tot i no anar a donar-li he fet un temps molt bó.

He sortit de mig del poble, no pas del caprabo, per tan quan he mirat el temps tornant a l’alçada de l’Aldi i he vist 2 hores 12 minuts m’he adonar que si que li he donat un pel més de la conte, tot i que no ho he notat. He acabat amb 44,47km que he fet parant el crono a la porta de la casa dels meus pares, on estic dormint ara amb 2 hores 19 minuts, amb una mitja de 19,2km/h i un consum energètic de 2102kcal. Velocitat màxima de 49.8km/h, freqüencia cardíaca mitja de 141 ppm i màxima de 165ppm (no massa alta, aìxò vol dir que no ens hem passat de ritme), cadencia de 79rpm i desnivell positiu de 798 i negatiu de 780 metres.

Demà més, volem empalmar una cursa que es va fer a Canyelles l’any passat des de Sitges i tornar per Vilanova. Hem quedat a les 7:30 al Caprabo amb la idea d’arribar a Sitges cap a les 14:00 aproximadament, si alú li ve de gust, ja ho sap, al Caprabo demà.

Raül

No tenia gaire clar que fer, però per falta de temps he decidit fer Vallcarca, Campdasens i tornada.

Habitualment poso el cronòmetre a cero a la Farmàcia Benazet, tan al sortir com al tornar, tinc calculat que el temps que necessito es 1 hora 19 minuts l’any passat i aquest any vaig arribar a fer-ho amb 1 hora 14 minuts.

Com que m’he trobat bé, he apretat bastant, m’he proposat mirar de baixar temps i ho he aconseguit.

M’ha sortit 1 hora, 10 minuts i 33 segons just en aquest tram que son 25,39km. La mitja de 21,6km/h amb una cadència de 82 rpm i pulsacions mitges de 157 ppm i màxima de 177 ppm es a dir 83% de mitja i 96% de màxima.

En total la ruta ha estat de 1 hora 15 minuts i m’han sortit 26,32km, però el tros que m’interessava l’he fet amb un temps espectacular.

Tenia clar que si aconseguia pujar bé, la resta hauria de sortir més o menys bé. La fita l’he pujat per sobre de 16km/h, sempre assegut i amb cadència alta, sobre 90 rpm, a dalt de tot m’he posat de peu i he baixat la cadència, he passat pels caçadors amb un quart d’hora aproximadament, la baixada fins a Vallcarca es molt ràpida i entre setmana ni hi ha perill de trobar gent, així que m’he deixat anar i m’he agafat fort al manillar.

Els primers metres d’asfalt fins arribar a la pista de ciment que puja a Campdasens l’he fet de peu amb plat mitja i 3 o 4 pinyons, molt ràpid. La pista de pujada a Campdasens amb molinet i jugant amb 3 o 4 pinyons i la cadència, sobretot mantenint una cadència per sobre de 80 rpm i no per sobre de 95 rpm.

A partir d’aquí es puja ràpid, he arribat a la última casa abans d’encarar la última pujada de ciment i arribar a dalt de tot amb 49 minuts i poc, a partir d’aquí la baixada es rapidíssima. Amb una hora i menys d’un minut passava per davant de la casa dels holandesos, ja tornant.

He baixat volant, al migdia es hora de dinar i entre setmana, res de res.

He parat el crono just al semàfor amb una hora, deu minuts i uns quants segons, espectacular.

La veritat crec que aquest any estic en forma com no ho havia estat mai abans, el cor em va molt més lent i em sento molt lleuger. Suposo que el cap també fa, però de físic, no em puc queixar, respon prou bé.

La propera sortida el diumenge vinent, tot i que la resta sortiran el dissabte i alguns repetiran el diumenge.

Raül

Hem quedat a les 7:30 al Caprabo i ens hi hem posat.

El Garmin 705 s’ha reiniciat abans d’arribar al Caprabo, no m’havia passat mai. La pega es que no m’he adonat que no em contava kilòmetres ni temps, per tan es la tercera vegada que faig les Gunyoles i no em deixa registre.

Hem anat a un ritme molt ràpid, el David va molt fort i jo m’he trobat a gust amb l’espatlla ja mig recuperada.

Ha anat tot molt bé fins a la tornada, a pocs kilòmetres d’arribar a la part d’asfalt, el David ha punxat la roda de darrera amb una llauna o un ferro. La pega es que li ha fet un tall a la coberta que hi cabien dos dits, la càmera Slim que duia no ha pogut parar el cop, tot i que s’ha comportat molt bé, el forat era descomunal.

Hem tallat la Slim i l’hem posat per fer de tap del forat del neumàtic i amb una càmera nova hem anat tirant, tranquil·lament, ja que la cosa estava agafada amb pinces fins agafar la carretera i d’allà ell ha tirat fins a Vilanova i jo cap a Sitges a l’alçada de Can Lloses.

Haurà de comprar neumàtic nou i llestos, la veritat es que la càmera Slim m’ha donat molt bones sensacions, es un tubeless diferent, però per tenir en conte.

A mi em deuen haver sortit uns 45 kilòmetres aproximadament, que amb la parada els he fet amb 2 hores i una miqueta més de mitja hora. La veritat es que el ritme que dúiem era de mitja de 20km/h, prou ràpid, llàstima de l’incident, però no ha estat res. Ja tenim excusa per repetir-la de nou i intentar millorar el ritme.

La setmana vinent més.

Raül

A les 7:30 ens vam ajuntar en Mario, jo i tres amics de Vilanova, en David Ruiz, Carles Soler i Toni Albà. Dos cotxes direcció Sariñena on vam arribar tranquil.lament passades les 10:00, recollida de dorsals, bossa d´obsequis i passejada per una petita fira d´estands…….dinar sobre les 12:00, café i a prepararse per l´hora de sortida programada per les 13:30, tot i arribar mitja hora abans al punt d´inici, la cua era brutal degut als 6000 participants de la cursa.

Comencem a pedalar amb unes lògiques retencions en creuar el poble tot i que ràpidament el grup es va estirant ja que els primers km. són ràpids, molt ràpids……els primers 45 km. ens van sortir una mitja d´uns 27/28, amb llargues estones d´estar ciclant a 35-40 km/h, molta pista i sobretot, uns primers km. de pols, molta pols, sort del mocador a la cara sinó hagués estat impossible.

Primers avituallaments ens els km. 30 i 50 i aquí la cosa es complica una mica amb una pujada, la més forta de la cursa, però fàcilment superable amb un ritme constant, la calor ja començava a ser important. Un silenci en els corredors indicava que la cosa s´havía posat seriosa ja que portàvem uns 70 km. a les cames.

Al avitallament del 80 vam parar a pendre un gel ja que aquella pujada m´havía deixat una mica tocat però ja es tractava de la recta final, em va anar bé, molt bé, vaig agafar a partir d´aqui un bon ritme ràpid, vaig sentir-me molt bé i sense donar-me compte arribàvem al 90, parada líquida i aqui comença "l´aventura final”.

Uns núvols negres que ens seguien tota la cursa, es van posar d´acord per descarregar sobre nostre……..entre la pols que portàvem, la pols del terra, els 90-100 km. en les cames, la pista que es converteix en autèntic fang, les ulleres de Sol brutes, mullades, xops amb el diluvi que ens queia sobre………es va posar el tema molt difícil però ja veiem el final, al contakilómetres em van sortir unes 5:50 min. amb una mitja de 21´2, tot i que a l´arribada em posava 6:15, suposo que deu ser el temps en sortir tot i que portant xip esperaré a que pengin els temps oficials.

Vam acabar molt contents del repte assolit i ja pensem en la de l´any vinent, es una marató molt factible, gens difícil, amb una desnivell de 1300, ràpida i pistera, el secret de la cursa son les inclemències meteorològiques i el terra, pols, pols i més pols.

Neteja de bicicletes, dutxa freda (no hi havía aigua calenta), fideuà, carn i carretera de tornada casa, desde aqui també vull felicitar a l´organització tot i algún detall i als valents i persistents que ja ven entrada la nit i passades 9 i 10 hores de la sortida, encara arribaven amb llums, només pensar en els km. que s´havíen fotut amb pluja, fang, pel desert i a les fosques desde aqui els envío una gran felicitació.

David de Vilanova

El camí de la Fita va servir per estirar el grup, algú allà ja demanava una avituallament, passem caçadors, trenquem cap a Vallcarca, passem Vallgrassa fins la Plana Novella i rodem un parell de km. per la pista a Begues fins que girem a l´esquerra, en el gps em posa que es el camí vell de Vallgrassa a la Plana, molt guapo i ràpid.

Creuem per darrera el budes, “avituallament” i seguim, baixem per la pista que condueix a Sitges i girem direcció la Fassina, pugem a quatre camins i seguim recte deixant el tornillo a mà dreta. Aqui es dividia el grup entre els de la curta i la llarga, seguim per la llarga fins la carretera que va  a Can Grau, una mica abans girem a l´esquerra per la pista que condueix a Olesa, en un km. control de pas i trenquem a l´esquerra baixant pel camí del Pou Tenar, això diu el gps, un camí brutal, ràpid, sense massa dificultat, estil el de Santa Susanna, no el coneixia.

Arribem a la carretera d´Olivella, uns metres d´asfalt i a la dreta paral.lel als cotxes durant uns km. un camí ja molt ciclat en les nostres sortides. Arribem a Olivella i tombem a l´esquerra, urbanització Mas Mila una mica més endavant es tornen a trobar la cursa i la marxa, una mica de tap en algún corriol però ja estava fet, Sant Pere, urbanització Rocamar fins a la la carretera del Golf.

M´han sortit uns 53.53 km. en 2:56 min., amb una mitja de 18.21, i unes 2260 kcal, tot i que la organització m´ha posat 3:01 min., en posició 105, no està malament amb més de 650 persones entre cursa i marxa. Una bona mitja suposo que també en el fet que la majoria de camins m´els coneixia prou bé.

David de Vilanova, la pròxima……..Marató dels Monegres….:((

La ruta de Les Gunyoles es la típica ruta ràpida, amb poca dificultat i que he fet en temps bons, sobre tot anant sol que pots apretar un pel més i anar a un ritme ràpid.

La d’avui no ha estat diferent, m’han sortit des de la porta de casa 41,12km que he fet amb 2 hores 14 minuts, contant que habitualment poso el crono a cero al Caprabo i el millor temps son 2 hores 12 minuts, crec que encara estic en forma i porto un bon ritme. La mitja prou alta, de 19,2km/h, velocitat màxima de 46,7km/h, suposo que baixant de Les Gunyoles, ja tornant, hi ha unes baixades molt divertides. El consum energètic de 2032kcal, avui em puc menjar alguna cosa dolça la freqüència cardíaca mitja de 144 ppm, prou bé, segueixo amb una mitja molt més baixa que fa uns mesos, es nota l’entrenament i 167ppm de màxima, que es un 90%, també prou baixa, al gim fent spinning arribo a 97%. La cadència perfecta, de 81rpm amb un desnivell positiiu de 772 i negatiu de 778, es una ruta molt planeta i que amb les rodes un pel més inflades de la conte, es pot anar molt ràpid.

Ara si, suposo que fins d’aquí a 2 o 3 setmanes no tornaré a agafar la bici ni a publicar, el dijous vinent dia 26 d’abril em treuen el titani de la clavícula i hauré de fer un pel de repòs, si més no, fins que el tall cicatritzi de forma correcte.

Apa fins a la propera, salut i pedals!

Raül

Un gran volum de gent, 1700 inscrits, fan que la sortida sigui bastant caòtica, tot i que aquesta es fa esglaonada, els primers kilòmetres són lents posant peu vàries vegades sobretot en llocs estrets.

Sortim de Collbató direcció el Bruc pel camí de les batalles (em sonava de la ja clàssica de setembre), unes pujades de terra i pedra fa que el grup s´estiri tot arribant a la carretera que condueix al Monestir, un avituallament i agafem asfalt uns pocs kilòmetres i empalmem un fort descens de terra que ens condueix al Marganell.

Pasada la població torna ha haver-hi un moment de masificació en un pas estret sobre un riu, pujada per un corriol ple de fang però molt distret ens porta al camí de Sant Cristòfol. Una sèrie de pistes molt ràpides no fan la marxa molt pesada i lenta. Arribem a Monistrol i agafem la vora del riu on, aqui si, fang a dojo, gaudeixo com un “porquet”.

Un avituallament avisa que toca pujar i Deu ni do quina pujada, passem la carretera que ve d´Abrera i a patir, plat petit i vinga amunt, passat Can Vinyals comencen una sèrie de zig-zags de terra i pedra interminables, però el final es veia a l´horitzó. Un “falso llano” (mai he entès això) en una carretera molt mal asfaltada ens condueix ja fins a Collbató on ens espera una botifarrada, beguda, una bossa amb regals i un mallot commemoratiu.

58 km. en 3:43 amb una mitja de 15´52, 2448 kcal., no està malament tenint en compte els colls d´ampolla sobretot en les primers km.

La setmana que ve cursa a Sitges ja amb la mirada posada als Monegres

  David de Vilanova

Hem fet una ruta bastant ràpida, hem sortit cap a Ribes per anar a parar a darrera del cementiri d’Olivella, tornar per la riera i anar fins els Massets, pujada a la Plana Novella i tornada per Vallgrassa.

M’han sortit 42km amb 2 hores 33 minuts, ruc de mi, he esborrat la ruta sense adonar-me’n, per tan no la tinc per poder donar el detall exacte de km. He calculat que la mitja es de 16,5km/h (una simple regla de tres), però m’hagués agradat veure el detall de la ruta, consum energètic, cadència, etc. Resumint sóc un pel desastre.

La ruta ha estat bé, el Damià ha patit un pel d’esquena, suposo que falta d’entrenament, jo m’he trobat prou bé, segueixo amb pulsacions baixes i em costa molt de pujar-les, entenc que es culpa de l’entrenament, però no es dolent.

Ahir vaig fer un canvi de pastilles de darrera de la bici, anaven molt justes i he anat tota la ruta amb la roda de darrera un pel frenada, espero que la propera vegada que l’agafi ja comencin a gastar-se i ja s’aposentin de forma correcte.

La setmana vinent no sortirem, diumenge volem fer la cursa de Bombers i si puc dissabte sortiré una mica a córrer per muntanya, l’altre dijous em treuen la peça de la clavícula i estaré un parell de setmanes sense agafar la bici, haig d’esperar a que el tall es tanqui del tot abans de fer l’”indio” de nou.

Raül

He passat a recollir el Fer per casa seva a les 7:40 aproximadament, sense cap idea de ruta fixe, però amb la intenció d’estar a casa d’hora. Hem anat cap al Mongrós, per donar-li la volta, passar per la urbanització Les Americas i anar a parar a Canyelles. Hem pujat el pic de l’Àliga per asfalt, per cert, es etern, però ens n’hem sortit bastant bé.

D’allà la tornada a Vilanova, a Ribes i després a Sitges ja sol per la via ràpida i normal, no teníem gaire temps, m’he quedat sense pastilles de darrera i no teníem gaire clar com estaria la trialera que passa per la vall de les muntanyes després de la ploguda de la setmana passada, ja estava un pel tocada per les pluges de fa mesos.

En total ens ha sortit una ruta de 44,58km, si més no a mi que la he fet des de Sitges, el Fer uns 12 km menys. La he fet amb 3 hores i 47 minuts, hem parat molt poquet avui, hem anat bastant per feina, la mitja ens ha sortit de 16km/h, no esta malament, la màxima de 48,7km/h, suposo que baixant el pic de l’Àliga, el consum energètic en el meu cas de 2381kcal, cadència mitja de 76rpm i el desnivell 1035 positiu i 1053 negatiu. La part més curiosa son les pulsacions, estic anant molt baix i em costa molt de pujar-les, em passa des de fa un mes i mig aproximadament, suposo que estaré un pel més entrenat i el cor ha de treballar menys per fer el mateix exercici, m’ha donar de mitja 126ppm i la màxima de 154ppm. Crec que la mitja deu estar unes 6 o 8 pulsacions per sota del que tenia en el millor dels casos l’any passat, prou content.

Us deixo una foto del Fer i meva al cim del Pic de l’Àliga, a Canyelles.

La setmana vinent més.

Raül

Vam enfilar el Garraf per Mas Alba, gir a la dreta direcció Vallcarca, creuem la carretera del rat penat, Vallgrassa i la Plana Novella. Pedalem per la “bonica” pista que ens condueix a Begues, fem un petit avituallament en un super i seguim sense perdre massa temps, baixem per les vermelles direcció Torrelles, després d´uns petits moments de pérdua per diferents corriols arribem a Catalunya en miniatura on ja encares Sant Vicenç i Molins per carretera.

En Mario coneixia una pista per sortir de Molins direcció Vallvidrera, una bona pujada d´uns 30 minuts constants empalma amb el camí de Santa Margarida que segueix pujant uns 4 km. més fins trobar-se amb la carretera Molins-Vallvidrera. Després d´estar pràcticament 1 hora de pujada ens va saber glòria trobar asfalt, ja veiem perfectament l´objectiu final.

Adelantant cotxes que volien entrar al parc d´atraccions arribem a la basílica del Tibidabo on fem la foto de rigor tot orgullosos del repte aconseguit. Baixada ràpida per la rabassada, carrer Balmes, Aragó fins a Sants. En total han sortit uns 70 km. en 4:33 min., amb una mitja de 16 km/h i unes 2990 kcal cremades.

David de Vilanova