Punto de encuentro de BTTs

Ahir dissabte 24 de juliol varem aconseguir una fita que feia molt de temps que veníem perseguint.

Ara fa uns mesos vaig acabar de dibuixar amb CompeGPS la ruta que havíem de fer, el primer tros fins a Olesa de Bonesvalls el teníem clar, el segon tros de Olesa a Gelida me’l va passar el José Maria, una persona que em vaig trobar un dia sortint sol pel Garraf i que em va dir que tenia la ruta original que seguia el GR5. Des de Gelida a Collbató i fins a Montserrat em va passar un link el Carmelo del grup BTT de Gavà d’una gent que sortíem amb Quad, i així amb tots els trossos un pel d’imaginació vaig aconseguir dibuixar-la. Realment la ruta va ser perfecta, no en varem perdre ni desviar gens de la ruta marcada, en total 81Km de Sitges al Monestir de Montserrat, després la baixada a Monistrol, en total ens en van sortir 91 de km.

La sortida estava planificada de feia mesos, havíem de ser més gent, però per imprevistos al final varem ser només 4, el Fer, el Gaizka, el Raúl Salguero i jo.

El Raúl el varem conèixer ahir al matí just abans de sortir. Es un amic del Sergi una persona que conec de Barcelona que al final no va poder venir, així que varem quedar via email i s’hi va apuntar. Quan el varem veure venir amb el tros de bici que duia en va fer un pel de por, però al final ho varem aconseguir…

Varem sortir de la Farmàcia Benazet de Sitges a les 5:33 del matí, encara era fosc però varem calcular de forma correcte començar a tenir llum cap a les 6 i aproximadament a les 6 estàvem a l’alçada dels caçadors. El Fer duia encara el frontal de la Ratpenat de fa un mes aproximadament i jo duia els 2 leds al casc, més que suficient per arribar amb llum de sobres als Massets.

La primera que em va sorprendre es trobar-me un munt de porc senglars al camí, estic cansat de sortir amb bici pel Garraf i es la primera vegada que en veig amb bici. Tan bon punt ens varen sentir i ens varen veure van desaparèixer, millor perquè l’últim em va creuar per davant de la bici a uns 3 metres i no era pas petit, em vaig endur un bon ensurt.

La pujada dels Massets a l’inici de la trialera del Can Grau amb poca llum i poca calor es fa molt més agust. La trialera de Can Grau ja coneguda era nova pel Raúl, que se’n va sortir molt bé. De Can Gran a Olesa varem anar a molt bon ritme, tan es així que estàvem a Olesa a molt bona hora.

D’allí ja va ser seguir el GPS per la ruta original del GR5, es a dir, per darrera de l’església i amunt. Varem seguir una pista que al inici era bona però que anava pujant lentament però constant. L’any passat amb el Fer varem fer un parell d’intentones d’aproximació a Gelida i les pujades que havíem trobat eren molt dures, així que aquesta tot i ser menys dura no podia ser molt tranquila. Aquí ja varem fer la primera gran suada. La part final de la pujada tenia un ferm inestable amb molt pedra suelta, cosa que ens va obligar a posar peu a terra. El Raúl va renegar, però nosaltres tenim clar que el caminar de tan en tan no es incompatible amb anar amb bici. Un cop al cim varem anar pujant ja més lentament fins que va començar la primera baixada, llarga i molt inclinada, que ens va dur a la carretera nacional de Vilafranca a Barcelona, passant pel port de l’Ordal. La ruta segueix pel lateral, no toca pas la carretera, per descomptat seguíem pujant. Això ens va dur al final a creuar el poble de l’Ordal i abans d’adonar-nos ja estàvem just al costat de la bola que hi ha al costat de la carretera nacional, just al arribar al cim de l’Ordal. Començava la baixada, ràpida, nova i molt divertida. Ens va dur a Gelida on varem preguntar i varem parar a esmorzar a un bar amb una terrasseta, es deia El Mirador. Varem arribat tan d’hora que varem ajudar a muntar les taules i les cadires a la gent del Bar. Entrepans i cerveses per tots menys el Raúl que va prendre una magdalena (primer error!).

D’aquí fins a Collbató, va ser bastant ràpid, el camí es relativament pla i el varem fer bastant de pressa, si més no es la sensació que tinc jo. Varem omplir aigua a Gelida i pista avall. Un pel de carretera, ja que varem creuar alguns pobles, però una ruta entretinguda i ràpida.

A Collbató varem començar a fer la última pujada, quedaven uns 18 km de pujada per arribar al pla de Montserrat i poca cosa més de carretera per arribar al monestir. A mi em va caldre una parada tècnica al Bruc, em veia a venir una “pàjara” i abans de que m’arribes em vaig menjar una super barreta que em va donar el Gaizka i al Bruc varem trobar un bar on ens varem inflar a cervesa, patates i olives. El Raúl es va prendre només una gerra de mig litre de cervesa, la resta 2 y quasi no va menjar patates, tot i que a la parada anterior que havíem fet uns kilòmetres abans on varem descansar uns minuts i varem menjar uns fruits secs tampoc va menjar gran cosa. Ell anava fent, la veritat es que estàvem un pel espantats, quasi quasi ni suar, es a dir, juga en una altre lliga.

Després de la parada de la parada del Bruc, varem encaminar els últims 13 kilòmetres teòrics, perquè al final en van ser mes fins al Monestir. La pujada era constant, els kilòmetres pesaven a les cames i el sol ja apretava de valent. Varem arribar al cim del Bruc, just on aparquen els cotxes de la gent que van a escalar a Montserrat i d’allí per carretera. Tot s’ha de dir que la última pujada de terra va ser molt dura, jo la vaig fer a peu com la resta, però el Raúl ho va intentar, tot i que no va poder (menys mal, es humà).

Els últims 9 kilòmetres de carretera van ser curiosos, varem anar tirant el Gaizka a davant com sempre, la carretera li pot, el Fer darrera i jo al final, a un bon ritme, però el Raúl no apareixia. El varem esperar una bona estona al cap d’uns 3 kilòmetres i va aparèixer un pel pàlid. La frase del Gaizka ho va definir tot “ho hem aconseguit, l’hem punxat, es humà. La tècnica de les patates i la cervesa no falla”. Duia una “pàjara” espectacular. Deia que tenia fred amb una calor espaterrant. Es va menjar un gel, aigua i tranquil·lament fins a la plaça del monestir de Montserrat.

La veritat es que em va fer molt il·lusió arribar al monestir, la primera vegada que ho varem intentar va ser el Gaizka i jo, que vaig trencar el manillar de la Merida a l’alçada dels Massets, la segona vegada va ser al 2004 que el Gaizka va caure abans de Gelida i varem acabar a l’hospital de Martorell i ahir va ser la tercera vegada, ho varem aconseguir.

La ruta es dura de nassos. La època tampoc ajuda, potser es pot fer amb menys calor, i ciclant físicament varem estar 6 hores i poc. El ritme en els 81 kilòmetres ens va sortir per sobre dels 14km/hora, es a dir prou ràpid. En total hi varem estar moltes hores més, contant parades etc. A les 14:35 minuts estàvem a la plaça del Monestir. A mi personalment em varen sortir 5724kcal, amb un ritme mig de pulsacions, contant parades de 134 i punts de 181 pulsacions, que no esta gent malament, es el meu 98%.

Penjaré la ruta a la web aquesta setmana, la tinc gravada amb el Garmin perfecte, haig d’esborrar les parades, però esta perfecte. El desnivell al final va ser d’uns 2100 metres, es a dir menys del que havíem previst d’entrada.

Deixo unes fotos de les que varem fer, espero que el Gaizka i el Raúl m’enviïn les que varem fer ells per poder-les penjar també.

La setmana vinent jo començo vacances, m’enduc a la bici a Villanueva de Jiloca, es a dir la propera entrada al blog des de Saragossa. Preparant la Calcenada 2010 farem el 7 d’agost. Son 104km amb 3mil metres de desnivell pel Moncayo, a veure com ens en sortim. Inicialment hi anirem el Fer i jo, potser s’hi apunta el Gaizka a última hora, la veritat es que ahir anava molt bé tot i que inicialment li tenia molta por.

Raül

El Raúl sortint de la trialera de Can Grau

El Fer Raúl sortint de la trialera de Can Grau

El Fer

El Gaizka que no li agrada gent la trialera de Can Grau

Última pujada del port de l’Ordal

El Raúl al cim del port de l’Ordal

El Fer arribat al cim

El Gaizka que li falta poc per arribar

La cara ho diu tot, fi de la primera pujada dura

El team que varem arrobar a Montserrat

Objectiu a la Vista, a sota Gelida

El Fer al Bar el Mirador

El Raúl

El Gaizka

Important la hidratació, Damm té uns líquids isotònics boníssims

Camí a Collbató, unes pistes molt boniques

L’aigua era cristalina

El Fer, el Gaizka, el Raúl i jo (Ráül)

Parada entre Collbató i el Bruc

Raúl de fotògraf

Gaizka descansant

Arribant al Monestir de Montserrat

A punt a punt

Objetiu assolit!!!

Molt bé Ferran!

Plaça del Monestir, perque no es digui

Gaizka i Fer de celebracions

Foto per inmortalitzar

Les besties

El Raúl a Monistrol, esperant el primer plat

El Gaizka

El Fer

Jo (Raül) amb poca gana però satisfet

Les besties que faltaven

El Fer esperant el tren a Monistrol

El Raúl li varem dir que el tubeless es el que es porta, però per no fer-nos cas… va punxar =(

Hi tornarem, promés!

Avui he sortit sol. Havíem quedat per sortir el Fer, el Gaizka i jo i tot estar confirmat al final el Fer m’ha enviat un missatge a les 6:15 que deia que ell no vindria i el Gaizka no ha aparegut, tot i que l’he esperat 15 minuts. Suposo que li deu haver passat quelcom, però per postres vaig amb un telèfon “temporal” i no tinc els telèfons de ningú, però tan no he pogut enviar-li ni un email ni trucar-lo.

Així que a les 6:45 m’he posat en marxa direcció a Ribes per fer la ruta que varem fer la setmana passada amb el Sergi i el Fer però amb les variacions que he fet entre setmana i que fan que no haguem de posar el peu a terra a cap pujada inhumana amb la bici a l’esquena.

Em seguien sortint 55km en total. He tornat a tenir problemes amb el GPS, no tinc clar que li passa, però crec que si faig un moviment sobtat cap a un costat, el GPS s’apaga i hi ha hagut un punt que he posat el peu a terra perquè he estat a punt de caure, però no ha passat res. A l’estona m’he adonat que el GPS estava apagat. L’he posat en marxa i ha perdut uns 11km, per tan les dades que tinc del GPS no son bones, només tinc hora de sortida i d’arribada i kilòmetres ja que he seguit al 100% la ruta que tenia dibuixada al GPS, quan ha funcionat es clar.

Segons CompeGPS em sortien 55Km que he fet amb 3 hores 37 minuts, es a dir una mitja de 16,5km/hora aproximadament. Pel tipus de terreny que té la ruta crec que es un bon temps, però es clar, això de sortir sol té algunes avantatges, bàsicament no pares per parlar amb ningú, val sol.

Es una ruta molt tècnica i a la vegada molt maca. Per temps es pot fer bé, hem de contar que sortint de Sitges a les 6:45 he arribat de nou al garatge a les 10:22 i a les 10:30 estava a casa, relativament d’hora pels kilòmetres que té la ruta.

Les trialeres de baixada son llargues i alguna un pel complicada, això li dona al·licient d’intentar superar-se cada cop que la fem, avui ha estat la segona vegada i deu ni do. Les pujades son xules, sobre tot les 2 que he fet de variació de la ruta de la setmana passada a aquesta. Son molt dures, la pista està bé, es ample, però no esta en perfectes condicions, es nota que no hi passa gent habitualment. Les baixades son molt tècniques, sobre tot les que ens porten al Pantà de Foix i les que ens porta de nou a Vilanova i la Geltrú.

En resum, crec que hem descobert una ruta molt maca, estic segur que la repetirem.

En quan a calor, molta molta, però es pot suportar bé. He dut un camelback ple, el meu camelback es de 3 litres i un bidó de mig litre i m’ha sobrat aigua, es a dir, es pot fer bé fins i tot en ple mes de juliol.

La setmana vinent farem Sitges-Montserrat. Sortirem el dissabte al matí d’hora, calculo que a les 6:30 aproximadament. La ruta es dibuixada i segueix en gran part el GR5, crec que serà divertit. Calculo fer-la en unes 8 hores aproximadament, em surten 78km, gran part de la ruta serà ràpida, però la calor de juliol/agost no crec que ens ajudi a baixar temps. Es la primera vegada que anem a fer-la amb GPS i per mi la tercera que ho intento en bicicleta, ja diuen que la tercera es la vençuda, espero que així sigui.

Raül

Ahir varem fer la primera sortida amb el Sergi Gargallo i la seva nova CUBE.

La veritat es que va ser una sortida, potser equivocada per ell, pe`ro jo no hi vaig caure.

Uns dies abans de fer la sortida de Tracks del Diable vaig buscar una alternativa a la llarga sortida del Pantà de Foix. Vaig dibuixar una sèrie de talls per tal de fer-la més curta i evitar-nos trossos que son realment emprenyadors de fer sobre de la bici, bé sigui per dificultat tècnica o bé sigui per inclinació, vaig buscar una alternativa més ràpida.

Al final em va sortir una ruta de 55km amb un IBP molt menor a la original.

En sí, la ruta fins arribar aproximadament al Puig de l’Àliga es la mateixa, però just abans de començar a fer la primera pujada encimentada que ens duria a la part de dalt del Puig per començar a baixar cap al Pantà de Foix, vaig trobar una pista que baixava directe cap al Pantà.

Més que cap al Pantà cap al revolt que hi ha just a sota seguint la carretera del Pantà.

La pista de baixada va ser una alternativa boníssima, molt tècnica, molta pedra posada expressament per evitar els talls de l’aigua i alguna que altre aranya grossa en mig del camí, que per sort varem veure i varem poder apartar per no endur-nos cap ensurt.

Un cop a baix de tot, contant amb una petita caiguda meva que va provocar un munt de problemes amb el meu Forerunner 305, varem arribar a la carretera de l’Arbós a Vilanova.

La idea inicial era anar fins a la boca del Pantà per pista, però va ser impossible, hi havia un tancat massa important com per saltar-lo, així que varem fer els 200 o 300 metres de rigor per carretera, per entrar al Pantà de Foix. Ahir estava realment espectacular, semblava un mirall de quiet, tot molt verd, realment bonic.

El Sergi va tenir 2 caigudes, la primera just entrar a la zona de terra, i la segona perque es va acollonir i va relliscar caient cap a l’aigua, tot i que en va quedar lluny i no va caure-hi.

Varem passar el Pantà amb rapidesa, tot trobant-nos bastants ciclistes, i varem anar a sortir a la carretera que va cap al poble que hi ha just a la part baixa del Pantà, on hi ha un castell i que ara no recordo el nom.

D’aquí tornada per la pista habitual fins que varem agafar un desviament per una pista que ens duia a la carretera de l’Arbós a Torrelletes. El Sergi ja anava un pel tocat a aquesta alçada, i encara ens tocava la tornada.

A Torrelletes parada per prendre una barreta i un gel, el Sergi li calia. La variant de tornada era una pista que no havíem fet mai, va estar molt bé fins que en un punt, quan la pista pujava de forma agraïda hi havia una desviació per començar a pujar per un GR. Aquí varen començar els problemes, ja que la pista es va convertir en un senderet amb una inclinació important que ens va obligar a carregar-nos la bici a l’espatlla i pujar entre relliscades amb les pedres. Crec que amb feina una moto de trial hagués pogut pujar, però amb força feina, el ferm relliscava molt.

Un cop al cim, el Sergi ja anava ben tocat, sense aigua i amb ganes de tornar.

Varem seguir tornant fins que vaig cometre l’error al disseny de la ruta de creure que el tallafocs era una pista. La baixada va estar prou bé, tot i que el Sergi que fa poc que surt amb bici, la va baixar a peu, però la pujada del tallafoc va ser terrible.

Varem estar pujant durant molta estona per una corriol on era difícil pujar a peu amb la bici a l’esquera, i per descomptat impossible de fer-ho ciclant. Segurament ni una moto hagués pogut pujar, el desnivell era massa fins i tot per una moto.

Ens va costar suor i una caiguda del Fer arribar al cim, però després de molta estona pedalant varem arribar. Ja eren les 11 del matí i encara ens quedava un bon tros.

Vàrem seguir la ruta marcada tornant, ja anàvem tots sense aigua i el pobre Sergi no portava tampoc ni ganes ni forces.

Després de perdre’ns i haver d’agafar un corriol del tipus camp a través durant uns 20 o 30 metres, varem empalmar una pista estreta amb molt de pedra que baixava i ens dura a una pista un pel més important. El Sergi la va fer a peu de baixada, les cames i els braços no li donaven per anar a sobre de la bici, aquí ja ho estava passant malament i crec que havia tornat a caure una tercera vegada.

La pista ens va dur al caminet que es veu a mà esquerre després de la segona rotonda de la carretera de Vilanova a Canyelles. Des de la carretera es veu divertida, i sobre la bici ho és, però es molt tècnica i amb molta pedra grossa que es mou. El Sergi ja duia la quarta caiguda amb la mala sort que havia repetit costat i havia tocat ós, just la pelvis a la banda dreta, anava realment molt mort i amb ganes de trobar carretera per tornar a Sitges per carretera.

Un cop a vall de tot, el Sergi ens va abandonar anant el tercer i va tornar per carretera cap a Sitges passant per Vilanova primer.

El Fer i jo varem anar segons la ruta dibuixada cap a Sant Pere de Ribes, sense aigua, morts de set i amb ganes d’arribar.

Varem arribar a casa del Fer, una mica d’aigua, una cervesa i una estona de repòs abans de tornar. Tornada a Sitges pel mateix camí que l’anada.

En resum va ser una ruta molt divertida, on hi haig d’arreglar algun tram que hem de mirar de no fer a peu, sinó perdrem massa temps i massa cansanci. La calor i el sol no varen ajudar, però aquí no hi ha alternativa, per la època es el que toca. Jo personalment vaig tenir un problema amb el GPS, a la caiguda que vaig tenir, crec que el manillar de la bici va picar a terra i el GPS es va apagar. Des d’aquell moment, cada cop que tocava un botó del lateral, el GPS s’apagava cosa que em va espantar, tot i que avui funciona perfectament. Crec que es devia moure quelcom físic a dins, però que ja ha tornat al seu lloc.

La pega del GPS es que em surten 33km tot i que a la gràfica me’n surten 55km, es a dir just els que tenia pintats originalment. Crec que en quan a temps, varem estar unes 6 hores i sobre de la bici calculo que entre 4 i 5, i sobre consum energètic, calculant unes 750kcal/hora, dons just fer la multiplicació, però no tinc una xifra exacte.

Miraré de polir la ruta aquesta setmana per mirar de repetir-la a final d’agost o al setembre, suposo que el tems ajudarà, la calor ahir va ser terrible.

Vaig trucar el Sergi al arribar a casa, tot i estat mort, ens va prometre que tornaria a sortir amb nosaltres. La veritat es que em sap greu que el primer dia que surt, l’hagués encigalat d’aquesta manera, però anàvem a obrir ruta. Potser ahir no era el dia.

Deixo unes fotos fetes amb el telèfon de la sortida d’ahir.

Raül

El Fer i el Sergi just abans d’arribar al Pantà de Foix

Ciclant a la vora del Pantà

El Sergi després de la segona caiguda

El Sergi

El Fer

El Pantà de Foix, ahir realment bonic

En Raül amb el Pantà de fons

El Sergi a la primera pujada bestia

El Fer al cim de la primera suada amb la bici a les espatlles

El Sergi ja anava cansat aquí, bici a l’espatlla i al final a peu del tot

El Sergi buscant una alternativa a la ruta que li varem dir…

La caiguda del Fer, va acabar plé de punxes a tot el cós

El Sergi al cim del tallafocs, mort

El divendres 2 de juliol per la tarda varem marxat cap a Roses el Fer i la Pato en un cotxe i la Vinyet, la Yolanda i jo en un altre.

Varem arribar tard, a les 21:30 tancaven la cuina, així que en varem menjar quelcom a un bar de davant de l’hotel. Després de sopar la Vinyet el Fer i jo varem anar a, suficient per dormir un parell d’hores i a la 1 de matí van venir la Yolanda i la Pato que havien anat a fer un tomb mentre nosaltres dormíem per fer un canvi d’ocupants del llit a lo “cama caliente” dels pobres immigrants que es veu per la tele.

El Fer i jo ens varem aixecar tan bon punt van arribar les noies i vestits i preparats marxem cap al poliesportiu de Roses a preparar la sortida de la cursa nocturna.

Érem 147 participants, molta gent pel que jo penso, tot i ser una quarta edició.

Varem ser la nota de color de tots els corredors. Portàvem una tira de leds adhesiva enganxada al casc que donava tota la volta, per tan de nit semblàvem o el frontal d’un Audi o potser una nau extraterrestre. A tothom li va fer molta gracia, no paraven de preguntar-nos com ho havíem fet. Crec que varem ser els únics un pel “divertits”, la resta no eren gaire friquis.

A les 2:30 es va donar la sortida, tots varem sortir darrera el cotxe de la policia que ens va guiar fins a sortir de Roses tot vorejant el litoral.

Jo estrenava un llum nou, un de Deal Extrem. Un focus de LED P7 de 900 lúmens amb una autonomia de 5 hores a baix consum i de 3 hores i mitja a tot drap. L’estrenava a la cursa i vaig cometre l’error de buidar-lo a casa i carregar-lo de nou per veure que anés tot bé. La pega es que em donava tot carregat quan no ho estava i em va durar vagament 3 minuts.

Sort que el Fer duia un frontal de Leds i la resta de corredors anaven ben il·luminats, vaig córrer sense llum, només amb la tira de leds que no servia per gran cosa i un parell de led al cap que els volia utilitzar per mirar quin canvi duia i que al final em van servir per il·luminar tota la cursa.

La sort es que tot el recorregut transcorre per pistes amples. Al principi hi ha uns 10km de carretera, per passar després a una pista ampla que majoritàriament es pujada, fins arribar al cap d’amunt de tot on hi ha una tanca de final del parc natural on varem fer una parada per esperar la resta de la gent i per fer un mos. Hi havia fruita i beguda variada. Tot i ser de nit, no feia gaire fred, però hi havia boira i per tan molta humitat, cosa que va fer que suéssim moltíssim.

Un cop varem començar a baixar, si vaig patir un pel més de la conta, tenia por de caure, però gracies al Fer i a la resta de corredors, m’enganxava a ells i anava fent.

Així varem anar a parar a Cadaqués. Allí hi havia un cotxe de la policia local esperant-nos. Varem parar uns 50 minuts fins que van arribar la majoria de corredors. Ens varen guiar fins a l’entrada de la carretera del Cap de Creus, on varem arribar a les 5 i poc del matí.

Allí varem menjar, hi havia pinxitos, frankfurts, fruita i beguda de sobres.

L’objectiu era veure la sortida del sol, però per la boira no varem poder veure gran cosa, així que a les 6:30 del matí, ja de dia varem encarar la tornada. La tornada era pel mateix lloc que l’anada, tot i que la gent anava al seu ritme, així que ens varem anar despenjant i cadascú va tornar com va voler. Els que no volien tornar amb bici, van poder contractar un vaixell que els va portar de Cadaqués a Roses. El Fer i jo varem tornar en bici pel mateix camí de l’anada.

En total ens varen sortir més de 70km, contant el desplaçament de l’hotel fins al poliesportiu i poc més.

Es una cursa per repetir, es molt divertit veure 150 persones amb bici de nit, amb llums al cap i ciclant per arribar tots al Cap de Creus. L’ambient molt bo, molt casolà. Al final hi havia una esmorzar dinar, però era a les 11 del matí, així que tot hi haver-lo pagat no hi varem anar, varem estar a la platja fins a quarts de 2 on varem anar a dinar.

En total m’han sortit 74km, dels que 2 han de ser per dins de Roses i són evitables, que varem fer en un total del 6 hores 46 minuts descomptant les paradetes, que varen ser de quasi 3 hores. La mitja de 16Km/hora, això ens indica que es una ruta molt factible i sense gaire dificultat. Em surt un IBP de 154, tot i que la sensació es de que no ha de ser tan elevat, tot i que de nit varem fer alguna pujada que de dia ens ho haguéssim pensat, però com que no veiem res, anàvem fent a ritme fort.

En el meu cas un consum energètic de 4012kcal. Les pulsacions elevadíssimes, no tinc clar perquè, però vaig tenir la sensació d’estar molta estona per sobre del 90% tot i que el pulsòmetre diu que la mitja va ser de 74% amb puntes de 99%, tot s’ha de dir que només el vaig parar a Cap de Creus, per tan agafa les 2 hores 40 minuts de parada que les pulsacions van súper baixes. Hi ha un desnivell de 1000 metres, que anada i tornada fan 2000 metres en total.

Deixo a continuació unes fotos, tot i que com que son del telèfon, son molt dolentes. Penjaré la ruta en breu a la web. També hi ha fotos de la organització, estan un pel millor que les meves.

Penjo també el video del resum que han fet la gent que prganitzen la Ratpenat. A nosaltres se’ns veu fàcil, som els 2 que duem la tira de llum al cap.

Raül

Abans de sortir, tota la gent preparant-se

Primera parada, la llàstima es que la càmera del telèfon es molt dolenta

El Fer a la primera parada

El Fer i jo a Cadaqués es perant la sortida

La mateixa foto a Cadaqués però amb flash, un desastre

Foto amb flash, desgraciada de foto al Cap de Creus

El Fer al Cap de Creus, esperant la sortida del sol

En Raül fent temps mentre sortia el sol

El Far del cap de creus, i la llum que em va guiar durant tota la cursa

Al fons el “Bar” improvitzat. La organització 10 punts, perfecte.

Durant la sortida a Roses, nosaltres som els de la cinta de leds al cap.

Al fons a la dreta, som nosaltres

El Fer d’esquena, anant a menjar quelcom

Les 2 bicis de més a l’esquerre son les nostres, nosaltres estem al darrera.

El Fer darrera i el Raül davant, a la tornada cap a Roses des de Cadaqués

Avui diumenge hem sortit el Xavi Benazet i jo, sortida tranquila es a dir Vallcarca, pujada a Campdasens i tornada. En total 25km, a les 9:30 estava a casa.

La idea era fer quelcom, el Fer no podia sortir, creia que el Gaizka tampoc perque estava d’exàmens ahir però l’he trobat a la platja i m’ha dit que hagués vingut.

En si la idea era anar a provar que tal la bici. Aquesta setmana, a la tarda vaig netejar la cadena amb benzina, pinyons desmuntats igual que els plats i un per un nets amb benzina, canvi del plat petit de 22, i neteja intensiva del canvi de darrera i de davant, van quedar molt malmesos després de la de Tracks del Diable.

També pastilles noves. Error perque no les he comprat originals, sinó clòniques. Ceràmiques d’alta densitat, que en si frenen igual que les que duia, però al no ser originals em van costar bastant de muntar. Vaig haver de tallar un tros de la llengüeta metàl·lica de la pastilla de davant, però ja està. La pega es que duen massa compost, i he hagut d’afluixar el tacte al màxim, tan que la roda de darrera quedava frenada abans de sortir, a la tornada ja estava posicionada i havia perdut el que li sobrava, però definitivament no tornaré a fer-ho, les properes originals.

Estem preparant una sortida pel dissabte 24 de juliol. Farem un Sitges a Montserrat, calculo que en unes 8 hores, son 78Km, amb un IBP de 270 i 3mil metres de desnivell, no pinta gents malament. En sí he pintat el GR5 i l’he anat adaptant per tal d’arribar fins a Montserrat. La part final, es la més dura, ja que anem des de Collbató al Monestir donant la volta a Monserrat i son 18km de pujada constant, es la part que més ens costarà.

Està obert a qui vulgui venir, d’entrada serem 4 o 5, depenent si pot venir el Diego Rama o no, i vindrà el Sergi Mateu, el meu monitor d’Spinning. A veure si puc parlar amb el Damià, el marit de la Margarita, per si vol venir també.

Us deixo una foto del Xavi arribat al cim de Campdasens, no hi ha hagut major problema, però fa cara d’esgotat.

Raül

El dijous nit varem dormir a Torelló. Ens va atendre el Jordi, un dels membres de Tracks del Diable. Hi varem anar els 4 de sempre, el Gaizka, el Vitic, el Fer, jo i el germà del Fer, el Diego.

El resum de la sortida, ESPECTACULAR, personalment molt millor que Pedals de Foc.

Varem dormir a un hotel a Torelló, ens ho van gestionar dins el preu la gent de Tracks. Dins el preu hi havia inclosa amb mitja pensió els 3 dies a cada lloc on paràvem i adicionalment varem contractar el transport de les bosses, que realment pel tipus de ruta, jo no el posaria com a opció, ha de ser imprescindible.

Varem sortir el divendres al matí cap a dos quarts de 9, plovia tot i que no feia gaire fred. El Jordi ens va venir a buscar a l’hotel, ens va fer la foto de sortida i ens va acompanyar amb cotxe fins que varem sortir de Torelló i varem començar a agafar pista.

Ens varem partir la ruta en 3 dies, tot i que es pot fer amb menys o més, el Jordi ens va comentar que normalment es fa amb 3 o 4 dies, amb 2 es pot fer però sortint d’hora i arribant de nit, i sense disfrutar del paisatge ni para a dinar, amb 5 també es fa, però amb un nivell molt baix, i la setmana vinent, el primer cap de setmana de juny fan la segona Non Stop, que per mi es un nivell tan superior al nostre que no podem comparar-nos.

El primer dia transcorre per camins estrets, molt corriols, amb uns paisatges impressionants, i tot que ens va ploure constantment, no va caure cap xàfec important per tan va ser un mullat continu. Fred no en varem passar, només després de sortir d’esmorzar a Cantonigròs (per cert, un poblet idíl·lic i aconsellable de visitar) i de dinar a Rupit (un altre poblet espectacular, imprescindible de veure), però al cap d’una estona a sobre de la bici, ja no teníem fred. Portàvem roba d’abric per si de cas, i la veritat es que els “manguitos” van anar amb nosaltres tot el dia, i el paravent d’aigua la majoria de la ruta.

El primer dia varem anar a dormir en una casa rural de 5 habitacions, es a dir un llit de matrimoni per persona. Una casa amb piscina climatitzada, un jardí immens on varem poder rentar les bicis i fins i tot Jacuzzi tot i que no el varem fer servir. Varem sopar molt bé.

Les úniques pegues que varem trobar el primer dia van ser que a el lloc on havíem de posar el primer segell estava tancat i que jo vaig anar a terra i em vaig fer una bona rascada al genoll i al cul, cosa que no va impedir que seguís ciclant, però si va emprenyar molt a l’hora de dormir i treure’m la roba.

El resúm del primer dia, es uns paisatges espectaculars, unes pistes i corriols molt estrets i molt poc practicats, vistes increibles on no es veia res tocat per l’home, i una ruta dura de més de 80 kilòmetres.

El segon dia varem sortir a quarts de nou, ja començàvem a notar els kilòmetres a les cames però sobre tot el mal de cul d’hores a sobre del seient. El segon dia ens el van vendre com el día més dur amb les pujades més dures, i segurament fos així per desnivell, però el record que tinc es de pujades molt dures i baixades molt tècniques per corriols estrets, però unes vistes realment espectaculars. El temps ens va acompanyar, no varem passar fred, sinó tot el contrari, feia calor i ens varem cremar els braços. MOLT de fang, tan que no era possible ni caminar sense anar a parar a terra, o no poder girar la roda de darrera perquè de tan de fang que hi havia es quedava bloquejada amb el basculant i quedava frenada. El dinar del segon dia bé, el Jordi ens va venir a trobar just a l’hora de dinar i va dinar amb nosaltres.

La cordialitat del Jordi es espectacular, patia cada moment com si fóssim família seva, la veritat es que el tracte no té res a veure amb la màquina de fer xurros de Pedals de Foc, impensable que el Pep de Pedals ens acompanyi a fer una cervesa, i en canvi la gent de Tracks es desvivien per qualsevol cosa que ens calgués. Com a exemple, el Fer i jo ens varem deixar les coses del WC a casa, el Jordi ens va dur un parell de raspalls de dents que li varem demanar, el primer dia des de Torelló un cop ja deixades les bosses, perquè s’havia oblidat. Va fer un munt de kilòmetres per tal de donar-nos els raspalls de dents i tornar cap a casa a l’hora de sopar, detalls que fan que la rel.lació personal agafi un cos que se li dona un valor diferent al que seria contractar unes “vacances”.

La tercera pujada del segon dia era realment brutal, va començar a pujar amb uns desnivells exagerats per pistes “no ciclables” per gent com jo, tot i que el Diego va ser capaç de pujar a sobre de la bici una pujada que la resta a peu ens va costar, rodades, aigua, pedres, fang, terrible, però preciós a l’hora. Varem acabar dormir a Alpens, en una casa rural espectacular amb una gent molt amable. Ens varen deixar una casa sencera de 3 plantes, del segle XV complertament reformada per nosaltres, ens varen ajudar a netejar les bicis, no sé ben bé com definir-ho, però el tracte va ser molt bo per part de la família que ens va acollir.

Al matí del diumenge, el nostre tercer dia, varem deixar les bicis a punt i varem sortir cap a les 9 del matí. La teoria es que era el dia més fàcil, tot i que suposo que al ser el tercer dia anàvem ja amb ganes de tornar, però jo tinc la sensació que va ser més dur que el segon. Als kilòmetres passen molt lentament, el ritme es molt baix, els corriols son plens de fang, ens varem embrutar més que el segon dia, i això que per fang el segon dia va ser terrible.

Varem esmorzar a Perafita, unes coques realment boníssimes, no sé perquè, però les coques de Perafita son “famoses”. Estàvem a Perafita a quarts de dotze i només dues 20 kilòmetres del seixanta i molts que havíem de fer. La sensació, ruta lenta i més dura del que creiem. El cul ja ens feia mal d’hores de seient i les cames, tot i que amb condicions, amb kilòmetres a sota.

El tercer dia varem haver de fer més d’una parada perquè hi havia vaques al camí, molt caminets petits tancats per valles perquè no marxes el bestià, i això ens va fer baixar molt el ritme. Per mi el tercer dia va ser etern, anava creient que seria un passeig i no ho és pas, per mi el més dur de tots 3 dies.

Al final varem aparèixer a Torelló a la tarda cap a les 7 i poc. El Jordi ens esperava, ens varem fer les fotos de rigor, varem rentar les bicis al garatge de casa seva i ens va acompanyar a fer una cervesa abans de marxar.

A mi em surten 213km, que varem fer amb unes 25 hores, contant alguna parada curta que no vaig parar el GPS. En el meu cas, el consum energètic dels 3 dies es de 20mil kcal aproximadament, la mitja de 8,5km/h que és molt lent si ho comparem amb un Pedals de Foc per exemple. Estic segur que hi ha algun error, però em surt un IBP de 670 quan amb el track original em sortia un 477 i em passa el mateix amb el desnivell acumulat, em surten 10mil metres quan amb el original em sortien uns 6mil metres, que és més real.

GPS imprescindible, tot i que érem 5 amb 5 GPS’s, ens varem perdre varies vegades, el tipus de ruta fa que costi molt trobar els corriols que a vegades per la pròpia vegetació es tapen d’una setmana a l’altre.

Penjaré les fotos i el resum de la ruta en breu a la web. Inicialment penjo sempre el track per descarregar, però aquesta vegada hem decidit de no fer-ho, ja que es part del negoci de Tracks del Diable i no volen aixafar la forma de vida de ningú. No val la pena fer la ruta per lliure, es molt més aconsellable contractar els serveis d’aquesta gent, el tracte es immillorable, els coneixement del llocs on parar a veure coses, a dinar, les dreceres, etc no valen els 35€ per persona que hem pagar de forfait.

Raül

Ayer domingo 23 de mayo salimos Fer y yo con intención de hacer el Cerro de Santa Cruz – Acered en un buen tiempo (Villanueva de Jiloca)

Al final lo del buen tiempo quedó es una anécdota, pero estuvo bien.

Salimos a las 7 de la mañana, él con la bici ya en condiciones y yo con la mía con fallos en el cambio trasero, los últimos 2 piñones no querían entrar, lo solucionamos a la vuelta por la tarde, era cambio de fundas y cables, una vez cambiado perfecto.

Llegamos a lo alto del puerto de Balconchán en una hora y un minuto, es decir buen tiempo. De allí nos fuimos a buscar la carretera de Used a Atea, y nos desviamos al Cerro de Santa Cruz.

La subida le costó un poco más de la cuenta, sencillamente Fer no conoce la zona, con lo que es más difícil dosificar energía.

Una vez arriba bajamos por los senderos marcados como PR, pareciéndose un poco a lo que entendemos como trialera aquí en el Garraf y nos fuimos hacia Acered bajando por la pista que hay detrás del Cerro.

En Acered ya estábamos algo cansados y la vuelta por carretera mató un poco más a Fer de lo que creía. El problema era de piernas según él, aunque el mío era de cansancio de todo el cuerpo.

Al final acabamos en 5 horas 20 minutos, media hora antes de la primera salida que hicimos en agosto del año pasado con Agustín.

Para mí la mala noticia, es que rompí un radio de las Mavic Crossmax SL y eso me implica llevar la rueda mañana martes donde sea para que la reparen, ya que el jueves noche salimos dirección a Tracks de Diables, y me quiero llevar las Mavic. A malas tengo las originales de la Rush, pero si puedo me voy con las tubeless.

Os dejo un par de fotos de la ruta, la verdad es que no hicimos muchas, quería bajar de tiempo, y aunque lo conseguí, no fue lo suficiente.

Supongo que ya la próxima entrada en el blog será del lunes que viene con el resumen de los 3 días de Tracks del Diable, a ver que tal se nos da.

Fer y yo de camino al Cerro de Santa Cruz

Fer hidratándose en la fuente de Acered

Raül

Este fin de semana, que es largo para los que trabajamos en Barcelona, nos hemos venido a casa del suegro, en Villanueva de Jiloca.

Esta vez han venido Fer y Pato, su mujer.

Esta mañana nos hemos dedicado a montar la bici de Fer, ha traído para cambiar piñones, pedales, bielas, cadena, cables y fundas, etc.

Total que nos hemos levantado a las 7 pero no hemos salido hasta las 9:30 de la mañana. Por tiempo no podíamos hacer ninguna ruta demasiado larga, así que al final hemos ido a hacer una rutita más corta.

Hemos salido de Villanueva en dirección a Baguena, de allí camino de Anento y a la izquierda después del puente de la nacional, subida y llaneando hemos caído a la penitenciaría de Nombrevilla, subida y bajada a Daroca, hemos pasado por el túnel de la mina, que por cierto lo están arreglando, hay luz, etc y hemos acabado volviendo a Villanueva por el lazo izquierdo del rio.

En total nos ha salido una ruta de 27,35km que hemos hecho en 1hora y 41 minutos, a ritmo correcto, sin ir demasiado rápido y con alguna parada para disfrutar de las vistas. En mi caso el consumo energético ha sido de 1513kcal,m con una velocidad media de 16,2km/ una máxima de 55km/ y con una media de pulsaciones del 74%, es decir bastante bien.

Nos hemos acercado después de la ruta y de la ducha a Daroca a la ferretería a por unos tornillos de métrica 3mm ya que nos falta mirar de ajustar el cable del bloqueador de la suspensión trasera y a la farmacia a por una jeringa, hemos de mirar de ponerle líquido de frenos al freno trasero de la Lapierre, creo que con un poco de suerte, lo haremos esta tarde.

Si mañana no falla nada, nos iremos hasta el Cerro de Santa Cruz, mañana toca salida larga y de lo más duro que hay por la zona, que no es demasiado duro comparado con las rutas largas del Garraf.

Aqui una foto de la salida, justo saliendo del túnel de la mina.

Raül

Ahir varen sortir per Vic el Gaizka, el Fer, el Vitic, el Diego (germà del Fer) i un amic del Vitic. Van fer 75 kilòmetres amb un desnivell acumulat molt dur i varen arribar a casa massa tard, suposo que més tard de les 10 de la nit. Jo no hi vaig anar.

Avui havíem quedat per sortir a les 8:15 un pelet més tard del que és habitual, ja que els calia dormir. Al final entre una cosa i l’altre a les 8:30 sortíem del Caprabo, el Fer, el Gaizka, el Vitic, el Diego i jo. Som els 5 que anirem a fer Track de Diables.

Ens calia fer kilòmetres, però l’estat físic dels 4 era més lent que el meu, que ahir no vaig fer la gran pedalada. Hem pujat la fita lentets, tot i que jo hi he posat una rel.lació més alta per tal de fer més esforça que la resta, jo anava fresc.

En si hem repetit quasi al 100% la sortida de la setmana passada, hem anat a la Casa dels Holandesos, hem baixat a Jafra, Masets, trialera del GR5 cap a Can Grau i en contes de caure cap a Santa Susana ho hem fet al primer desviament a l’esquerra, on està marcat amb un cartell on diu PR. La baixada no es tan maca com la que ens porta just a sota de Santa Susana però es més curta. D’allí a la carretera d’Olivella i per pista fins a Mas Milà i tornada cap a Ribes i Sitges per Valles Altos.

Com que anàvem un pel lents perquè les cames dels altres no donàvem per gaire, els he deixat just al creuament que ens duia a Valles Altos des de la pista de davant de Mas Milà.

Tenia un pel de pressa i era ja massa tard.

La tornada a un ritme més fort i tot bé.

En total a mi m’han sortit 33,70km que hem fet amb 3 hores 6 minuts, realment lents. La mitja que m’ha sortit es de 10,9km/h, que pel tipus de ruta es anar a passeig, tot i que es plenament comprensible que després de 75 kilòmetres i 9 hores en total, tinguessin el cul i les cames mortes. Ja ens tocarà a final de maig a la sortida de Track de Diables.

2061kcal, mitja de 137ppm i desnivell de 1130 metres.

La setmana vinent no crec que pugui sortir, a veure si al final puc enllestir tot el que haig de fer i em puc escapar, però ho dubto.

Raül

Avui 1 de maig hem sortit amb bici, tot i ser el dia del treballador.

Hem quedat a les 7:30 al garatge i avui venien el Gaizka i el Fer i a més havia quedat amb el Xavi i el Damià que no havíem sortit mai plegats encara.

Hem fet la fita tranquil·lament, hem anat cap a la casa nova, tot i que nosaltres li diem la casa dels holandesos, i hem baixat per la pista estreteta fins a sobre de Ca la Fasina, d’allí cap a Jafre. He aconseguit pujar la trialera de Jafra sense posar el peu a terra, per primera vegada!!!

Hem baixat cap als Masets i hem fet la pujada de rigor anant a buscar el GR5 cap a Can Grau. Un cop allí, hem anat a buscar la pista que dur de Can Grau a Olesa de Bonesvalls i hem baixat cap a la masia que hi ha a baix i et queda a sobre Santa Susana. Per això li diem a aquesta ruta Santa Susana.

La baixada espectacular. El Damià no la coneixia i el Xavi no l’havia feta mai amb bici. Tot i s’ha de dir, que el Xavi ha volat per sobre de la bici i ha tocat terra, poca cosa, un pelet de sang al colze i llestos. Això li passa per dur una bici amb automàtics i no portar-los a les sabates…

Des de baix de tot hem anat cap a Olivella i cop sortim a la carretera el Damià ens ha ensenyat una tornada nova, nova per mi el Fer i el Gaizka ja l’havien feta.

Hem anat per la carretera, tot i que he vist a la tornada amb el CompeGPS que hi ha camí, fins a la masia que hi ha just després de creuar el pont que passa per sobre de la riera i d’allí a l’esquerra, per anar a parar a Mas Milà.

De Mas Milà tornada cap a Valles Altos per una pista coneguda, tot i que feia temps que no hi ciclavem, però el Damià ens ha ensenyat una draçera molt bonica per anar a Valles Altos sense haver de passar per asfalt, prometo que la repetirem sovint, està molt bé.

Un cop a dalt de tot i ja a la carretera, hi ha una trialera tècnica que ens ha dut de nou al carrer que agafem habitualment quan baixem per darrera de la granja de Can Pere i hem tornat cap a Sitges pel caminet típic de la riera.

Just al creuament de Sitges a Ribes, el Fer ha marxat cap a Ribes i nosaltres hem seguit cap a Sitges.

Hem acabat la ruta amb 3 hores 52 minuts, a un ritme molt lent, tot s’ha de dir que el Xavi ha punxat i hem anat parant, així que no sé ells, però jo em dono per content. En el meu cas el consum energètic de 2652Kcal, una mitja de 138 ppm i una màxima de 181 ppm, es a dir molt tranquil i molt bé. En kilòmetres m’han sortit 36,81Km tot i que després de passar la ruta pel CompeGPS i arreglar-la per penjar-la, m’han sortit 35,55km amb un desnivell acumulat de 1326 metres.

La veritat es que ha estat una sortida molt maca, tan per la ruta com per la gent que ens ha acompanyat avui. Espero que no sigui la última vegada que ens acompanyin, el Xavi ens ha promès que repetiria i es però que el Damià també i la ruta estic segur que la farem més d’una i 2 vegades aquesta temporada.

Us deixo a continuació unes fotos de la sortida d’avui. He publicat també la ruta ja a la web com a un afegit de la ruta de Santa Susana i també hi ha les fotos.

http://www.garrafenbtt.com/pageID_6918797.html

La setmana vinent més, espero que puguem sortir el diumenge.

Raül

Gaizka

Fer

Fer

Xavi i Damià

Xavi i Damià

Gaizka i Xavi

Damià

Fer

Damià, Xavi, Fer, Gaizka i Raül