Punto de encuentro de BTTs

Después de un mes entero sin coger la bici, hoy he trabajado desde casa y he salido a la hora de comer, la idea era una salida corta de una hora y poco, para decir que he salido en bici en el 2010.

La rueda trasera estaba completamente deshinchada, he de mirar de hacer algún apaño con ella o comprar una nueva Larsen TT, la Crossmax que llevo ahora tiene las fibras de un lateral rotas y pierde aire.

La subida de La Fita bien, la verdad es que contento del ritmo. Arriba de todo, a la altura del antiguo vertedero, he encontrado a un ciclista que después de unos saludos y unas palabras ha decido que se venía conmigo, la ruta inicial que tenia era ida y vuelta a La Plana Novella

Me ha sorprendido porque iba con en casco en las manos, pero sin poner. Al rato me ha comentado que se ha cortado el pelo muy corto, y que a su mujer no le ha gustado el corte de pelo.

Me ha dicho que se llamaba José María, cálculo que de unos 50 años más o menos, pero con un nivel muy bueno tanto en subidas como en bajadas. Llevaba una Cannodale Taurine de Carbono muy bonita (SRAM-9, Juicy 7, Mavic 819 UST, Maxxis Crossmax LUST, etc), aunque ya me ha comentado que la próxima no será de carbono. Cannondale garantiza el cuadro de por vida, aunque los 6 meses que tuvo que esperar hasta que se lo cambiaran después de que una piedra se clavara debajo de la caja de pedalier, no tiene precio.

Hemos bajado hasta Jafra y por el caminito del parking de Jafra hasta los Masets, la subida de rigor, que sigue siendo igual de dura que el año pasado y hacia Valles Altos, José María tenia que estar en casa a las 14:30. Vuelta por Valles Altos hasta Sitges, por el camino típico para ir de Sitges a Sant Pere de Ribes.

En total me ha salido una ruta de 19,56km que he hecho en 1hora 20 minutos, con una media de 14,6km/h. Velocidad máxima de 47,3km/h, un consumo energético de 1209kcal y mi corazón de media 158 pulsaciones y un máximo de 182 pulsaciones, entiendo que en la subida de los Masets.

A la bici le toca una limpiada a fondo, a ver si puedo salir algún otro medio día este mes de enero y le doy con jabón, lo necesita y aprovechando miro de ponerle algún taco a la rueda trasera, a ver si la salvo.

Hemos quedado con José María que me mandaría unas rutas que se ha trabajado con google maps, me interesa un Gelida a Sitges, es la parte del Sitges a Montserrat que más me complica la ruta.

Raül

PD: José Maria dile a tu mujer de mi parte, que yo te he conocido esta mañana y que no he notado nada extraño, para mi el corte de pelo te queda la mar de bien, aunque mi opinión no cuenta.

Aquest 2009 ja dono la temporada per tancada.

Espero que aquest 2010 poguem sortir com a mínim elmateix que aquest 2009, i si pot ser més.

A veure si podem acabar de quadrar dates i fem un Pedals d’Occitània o alguna sortida un pel llarga.

Com ja ha passat els altres anys, comença la temporada d’esquí i això vol dir que les sortides amb BTT queden en segon lloc i no faré/m gaires sortides, possiblement hi hagi poques entrades al Bloc fins a l’abril, no patiu, no hem plegat, estem esquant.

Raül

Avui hem sortit el Fer el Gaizka i jo, feia un munt de temps que no sortíem els 3 junts.

El Gaizka té el menisc tocat des que va fer la “Jean Boren” fa un parell de setmanes, tot i que li ha fer mal caminant, amb la bici n’hi haurà de fer menys, i així ha estat.

Hem sortit a les 8 del matí, el termòmetre de la farmàcia Benazet marcava 8’5 graus, i a la tornada, que devien ser les 10 i poc del matí ja hi havia un grau menys.

Hem trobat al Fer al Caprabo. Hem sortit tots 3 cap al Collet de la Fita que hem pujat tranquils i amb un pel d’aigua, plovia un pelet, i no ens ha deixat en tota la ruta i hem anat cap a Jafre. Un cop allí, hem baixat cap als Massets, hem fet la pujada dura i a dalt ens hem parat una estona, el canvi de darrera de la Trek del Gaizka no anava gaire bé.

Ara fa unes 3 setmanes llargues amb una sortida es va trencar la molla del XP de darrera i mentre veu si entra o no en garantia ha comprat un LX que ha muntat, però de pota curta i no ha acabat d’ajustar-lo, així que el Fer (que d’això en sap una bona estona) li he fet un cop d’ull i una ajustada ràpida.

Ens hem quedat glaçats mentre el Fer feia l’ajust, al cap de dalt de la muntanya i amb la temperatura que feia, teníem sensació de fred intens, tot i que no crec que fos per tant.

Hem seguit cap a Olivella, per acabar al cementiri i fer una ruta nova que el Fer va descobrir la setmana passada, la veritat es que curiosa.

Just al costat del cementiri d’Olivella hi ha una torre elèctrica, el camí que hi ha al seu costat es ciclable, tot i que sembla que no hi hagi passat ningú en mesos. Ens porta a una masia abandonada per una trialera senzilla però divertida i que seguidament per un pista ja coneguda hem anat a parar a la urbanització de Valles Altos.

De Valles Altos hem agafat una pista que habitualment fem pujant per anar cap a Sitges per Vallpineda.

Hem acabat la ruta amb 23,72km en un total de 2hores 14 minuts, contant que hem dedicat molta estona a fer “safreix” en teníem ganes. El meu consum energètic ha estat de 1811kcal.

Teòricament avui hem fet la última sortida de l’any, però sense neu a les pistes crec que la setmana vinent ens quedarem a Sitges, per tan podré tornar a sortir el diumenge. El Fer m’ha dit que podia, el Gaizka té sopar de Nadal.

Espero poder seguir escrivint més la setmana vinent.

Raül

Ja comença a fer fred, i segurament obrin les pistes d’esquí en breu. Avui hem sortit en bici el Fer i jo, la veritat es que d’entrada amb moltes ganes, però ens hem desinflat tots 2 al cap de poca estona. Hem quedat a les 7:30 al Caprabo, sense idea fixa de que fer o on anar.

Jo he tingut problemes amb la roda de darrera, tot i que porto Tubeless tan de llanta com de neumàtic, m’he trobat la roda de darrera amb molt poca pressió, potser alguna cosa mal muntada o potser que el neumàtic de darrera té un pel de guerra, era el que tenia abans de muntar el Larsen TT que va durar 25 kilòmetres, quina sort que tinc.

He inflat la roda a la benzinera i el Fer ha aparegut de curt a sota i lleuger de roba a sobre. Crec que devien haver-hi 6 o 8 graus de temperatura, això si, amb un airet curiós, i amb bastanta humitat.

Hem fet la Fita amb intenció de fer Els Masets, Can Grau, Avenc de l’Esquerra, Begues i tornada per la Plana Novella.

Un cop hem arribat a Jafra i hem començat a baixar cap Els Massets ens hem adonat que feia un fred important. Jo he sortit amb guants d’estiu, la setmana passada vaig passar molta calor a les mans i el Fer ha sortit amb roba de tardor, el pobre anava pelat de fred al cos i al coll, per descomptat amb pantalons d’estiu, cosa que també ajuda.

Al cap d’amunt de la pujada dels Massets, tan el Fer com jo hem pensat que potser Begues era massa lluny i hem decidit fer-ho més curt tallant a Santa Susana.

Hem fet el GR5, ens ha costat bastant i al final un cop a Can Grau, hem decidit (que trist) que potser Santa Susana era un pell lluny i faria massa fred, cosa assegurada, perquè es molt fosc. Així que hem anat cap a La Plana Novella per carretera.

Abans d’arribar La Plana hem anat per una pista que hi ha a mà esquerra, tancada amb cadena ja que hi ha un rusc d’abelles, és una part de la famosa cursa Valbuena, que es duríssima. El camí et deixa a la pista que va a Begues des de La Plana, així que hem tornat cap a La Plana i tan bon punt comença la part asfaltada, hem anat per la pista de l’esquerra, que després d’una cadena acaba portant a una mena de museu.

Un cop hem arribat a la carretera que va a Castelldefels, teníem intenció de seguir recte per tornar cap a Sitges.

On hi havia un caminet que era realment una baixada de trialera molt maca hi ha fet una autopista. Han fet una pista ampla que hi caben 2 cotxes tancada amb cadena i han destrossat tot el que hi havia, es realment increïble que estigui permès fer aquestes coses en un parc natural. Fins i tot han agafat un parell de metres de camp llaurat per fer-hi pista, desastrós i vergonyós es el que se’m passa pel cap només pensant-hi.

Un cop a la pista que dona la vola a Capdasens hem tornat cap a Sitges, arribant a casa cap a les 10:30 del matí, amb una sortideta curta de 30 kilòmetres aproximadament on hem dedicat més estona a parlar que no pas a ciclar, i això es bo de tan en tan.

La part dolenta, es que jo la setmana vinent estic a San Francisco per feina i torno el divendres 11 de desembre, no tinc gaire clar que tingui ganes de sortir el diumenge 13. Si tinc ganes, aquell serà l’últim cap de setmana abans de canviar la bicicleta per l’esquí, sinó aquest haurà estat l’últim cap de setmana de mountain bike fins a la tornada cap a l’abril.

Raül

Avui hem sortit el Fer i jo, desprès de no sortir des del diumenge de la setmana passada no l’altre.

Motius pro importants, la setmana passada vaig estar amb Grip A i el cap de setmana vaig fer bondat, es a dir no vaig sortir i varem estar el cap de setmana a França.

Aquesta setmana no he pogut fer cap classe d’spinning, ja que hi ha hagut mogudes importants a la feina, s’han produït una sèrie de reestructuracions i acomiadaments que han fet que dediques més temps a estar amb els companys tocats, que no pas anar al gimnàs.

El dijous al migdia vaig anar a fer una hora de bicicleta estàtica, més que res per posar-me de nou en condicions. Va anar prou bé, però vaig treure una quantitat de moc terrible, suposo que es part de la grip de la setmana passada.

El divendres al migdia vaig sortir a córrer, no hi anava des de l’agost, i deu ni do. Senzillament 6 kilòmetres plans, al passeig de Sitges, em van costar moltíssim, mantenir un ritme de 5 minuts i mig el kilòmetre era realment un gran esforç. Com es nota la parada!

En resum el dissabte em vaig llevar amb unes tiretes de cavall, realment em costava pujar escales i per descomptat oblidar-me d’agenollar-me, massa!

Ahir a la nit varem sopar a casa un munt de gent, l’aniversari de la meva dona. Ens vàrem ficar al llit cap a les 2 i a les 7:30 m’he llevat, havia quedat amb el Fer a les 8 a casa seva, a Ribes.

He arribat a Ribes a les 8:05, es a dir a temps, moltíssima humitat i un mal de cames terrible, suposo que no he tingut temps de digerir les tiretes i l’àcid làctic esta encara dins els muscles.

El Fer mig amb conya, em diu: fem un Pantà de Foix? Resposta, som-hi.

Total hem anat cap a Vilanova per anar cap al Pantà de Foix. Hem agafat pluja sortint de Ribes, crec que fa molt de temps que no sortim amb aigua, habitualment si plou suspenem, però com que ja estàvem de camí, hem tirat. Ploure significa aigua del cel, no pas un diluvi universal, es a dir plovia, però es podia pedalar bé.

Ha parat de ploure quan estavem pujant cap a pic de l’àliga, direcció al Pantà. L’anada ha estat bé, hem trobat molta gent amb MBT, curiós, potser normal, però com que habitualment sortim molt més d’hora, ho hem trobat estrany.

Hem arribat al Pantà de Foix sense gaires problemes i amb un ritme bo. D’allí cap a Torrelletes (mireu la foto de sota), hem provat una pista nova molt maca, que talla un tros i ens deixa al camí de sempre. La tornada se’m ha fet duríssima, les cames han començat a dir-me que ja no donaven més, així que he hagut de dir-li al Fer que jo al meu ritme, i les pujades dures que hi ha tornant, que n’hi ha un parell, les he fet a peu, sense cap problema ni remordiment.

Arribant al Pic de l’Àliga ja anava realment molt tocat, fins i tot he pensat de tornar per Vilanova i passat de baixar a Canyelles, tot i que al final hem anat a Canyelles.

M’ha passat una cosa molt curiosa, quan baixava una mena de vibració entranya a la roda de darrera ha començat a fer efecte, he parat un parell de cops encuriosit i potser un pel preocupat, ja que les rodes son relativament noves. Al final hem vist que els pinyons s’havien afluixat, no duia eines, però he cregut que no era greu, i realment he pogut acabat la ruta, la llàstima es que a les baixades la vibració da darrera era cada vegada més exagerada i només parava si pedalava, cosa que he anat fent, però a les baixades que habitualment aniries de peu i a ritme, he hagut d’anar assegut i donant-li als pedals, he acabat amb un mal d’espatlles terrible, habitualment no has de parar el pes del cos al manillar, ho fan les cames, però si no pares de pedalar baixant, el tema canvia.

Hem arribat a Ribes, jo realment molt tocat i molt cansat, amb mal de cames i exhaust de cos. El Fer m’ha portat a Sitges amb la furgoneta, no tenia ganes de pedalar més i no m’acabava de fer el pes que els pinyons anessin cada vegada més fluixos.

He intentat estirat els muscles de les cames, i m’ha fet un mal espantós, realment em faig gran.

En resum m’han sortit 54,51km que hem fet amb 4 hores 16 minuts, dels que possiblement uns 45 o 50 minuts hem estat parats. El meu consum energètic de 3633Kcal. Tot i els problemes una mitja de 12,7Km/h i un desnivell de 1800 metres.

La setmana vinent suposo que sortires i ja començo a veure el final de la temporada 2009. A la que comenci la neu, els caps de setmana ja no sortiré, aniré a la muntanya cada cap de setmana. Miraré de buscar un moment entre setmana per fer una sortida, però justament per manteniment.

Si res ens falla aquesta setmana ens han d’arribar els llums que hem comprat, així que segurament la setmana vinent farem una sortideta nocturna, es a dir, sortirem més d’hora. També dedueixo que farà més fred sortint a les 6 del matí del que feia avui, que realment feia calor, tot i la pluja, només la humitat ens ha emprenyat un pelet.

Per cert, només com a comentari, ja torno a anar tubeless 100%, he muntat l’antiga CrossMark LUST a darrera, ja que la Larsen TT LUST no hi ha manera de fer-la funcionar amb Tubeless, així que l’aprofitarem amb càmera.

Raül

Torrelletes al fons, amb el Pantà de Foix al seu costat.

Avui he sortit sol. El Fer esta de cap de setmana rural a un poble a prop d’Andorra, es més avui m’ha trucat per si em valia quelcom d’Andorra. El Gaizka té la bici encara sense pota de canvi de darrera, la tenia al Prieto a Vilanova, però no el vaig veure amb gaires ganes, així que m’he llevat cap a les 7 i he sortit amb intenció de netejar la bici a la tornada.

Sortideta senzilla per anar fina a Vallcarca, Campdasens i tornada. En sí m’havia de portar una horeta i vint minuts aproximadament, però m’ho he pres amb un pelet més de calma.

He agafat una esponja i un pot amb aigua i sabó, que he deixat amb una bossa de plàstic a prop de les màquines de rentar que hi ha més amunt del Caprabo.

La pujada ha estat bé, amb un pelet de calor, però es normal. Avui he estrenat la roba d’hivern, els pantalons son una XL igual que els curts i bé, tot i que he tingut sensació de que la badana estava posada massa endavant o que portava els pantalons girats. Al cap d’una estona ja no he tingut aquesta sensació. La jaqueta la vaig agafar una XXL, potser un pelet massa grossa. Bé de mànigues i de cos, però el coll un pelet massa ampla, potser amb més fred m’haig de posar alguna cosa al coll.

La baixada cap a Mas Quadrell i Vallcarca ha estat on més he agraït la roba d’hivern, al anar un pelet suat i fer fred baixant, m’ha anat bé anar abrigadet. La pega ha estat a la pujada cap a Campdasens, fins arribar a Can Granada cap problema, potser un pel de calor, però aguantable, però un cop he passat Can Granada que ja començava a tocar el sol, ha estat més un problema que no pas una avantatge, molta calor.

La última vegada vaig fer Sitges fins el cap d’amunt del cim abans de començar a baixar després de Campdasens amb 56 minuts, avui li he posat 59 minuts pelats, he anat més lent, tot i que he parat un parell de cops pujat per deixar el kit de neteja i per mirar de posar-me bé la badana. Un pel més lent, però crec que sense conseqüències.

La baixada típica, molt ràpida i divertida. He trobat un kit de omplir les rodes amb CO2, perfecte, el meu es va fer malbé, ara em falta només comprar les ampolletes.

He parat a les màquines a pressió per rentar la bici i he mirat de mullar-la amb distància, hem tingut molt males experiències amb l’aigua a pressió, però entenc que mullar-la amb 3 metres de distància no ha de fer-li mal. Un cop mullada, amb l’esponja i el sabó he fet la resta, esbaldida y cap a casa. Haig de confessar que m’he passat per la benzinera del Caprabo a agafar aigua de la mànega típica del costat de omplir les rodes d’aire, això m’ha ajudar a esbaldir-la correctament, la Katcher a distància no es el mateix.

En total m’ha sortit 25,40 km que he fet amb una hora i 38 minuts, una mitja de 15,4km/h. Consum energètic 1739Kcak, en resum no gran cosa, però per una sortideta curta, suficient.

Us deixo una foto de l’equipament d’hivern, a veure que us sembla.

Raül

Avui hem fet la ruta de la cursa del Xallenger del 2007, això si, des de Sitges.

Fa aproximadament un any que no la fèiem, es bastant dura.

He sortit de casa cap a Ribes a recollir al Fer c les 6:45 aproximadament, encara era fosc i la única llum que duia era la del casc. Es insuficient per una ruta coneguda, es a dir, impossible una ruta desconeguda.

Espero que ens arribin els 2 llums que hem comprat per poder començar a fer alguna sortideta nocturna.

Des de Ribes ens hem desplaçat cap a Vilanova, hem fet la ruta original, la que ens porta per dins de Vilanova. Hi havia molt de fang i molts tolls d’aigua, ens hem posat ben perduts de fang i d’aigua.

La única pega es que a la bici lo tocarà una rentada amb sabó i paciència, a veure si tinc temps de fer-ho entre setmana, sinó dissabte hauré de sortir amb la bici plena de fang sec.

La ruta tan dura com sempre, molta humitat fins que ha sortit el sol, que es quan m’he posat les ulleres.

Al final de tot, a punt d’arribar ja a Ribes, he perdut el tac de goma de la roda de darrera i he hagut de muntar la càmera. No hi ha hagut manera de sol.lucionar-ho, ni làtex, ni el líquid verd, ni res de res, he acabat amb la càmera i llestos. A veure si em puc passar pel Bladé i em poden posar un pegat, em sap greu no poder aprofitar el neumàtic, està nou, però té un forat que no hi ha res que el tapi.

Això ens ha fet perdre molt de temps, així que un cop a Ribes, el Fer m’ha portat fins a Sitges amb la furgoneta, sinó em veia arribant a casa massa tard.

La setmana vinent, el Fer està fora, i el Gaizka espero que tingui la bici arreglada, varen sortir ahir el Fer i ell, i va trencar el canvi de darrera de la Trek.

En total m’ha sortit 41,5km que hem fet amb 3 hores 44 minuts, contant un parell de parades de 10 minuts llarga, un per xerrar i l’altre per muntar la càmera. El consum energètic ha estat de 2957kcal.

La setmana vinent més, i espero que ja més tapats, avui hem sortit de curt i amb calor…

Raül

Avui hem sortit el Fer i jo sols, hem quedat a les 6:30 del matí al Caprabo, a les 6:30 amb el canvi d’hora inclòs, es a dir a les 7:30 d’ahir. Ho hem fet així, perquè la idea era fer part de la ruta de la cursa de Valbuena de Castelldefels, la part que jo no havia fet, la part que va de Begues a Castelldefels.

A les 6:30 era focs com una gola de llop, però cap a les 7 ja hi havia llum de sobres. Ens hem posat uns frontals de leds que he comprat i que s’adapten a la visera del casc, molt lleugers, i la veritat es que per l’estona que ens ha fet falta, més que suficient. A l’alçada dels Caçadors, ja hem apagat els llums, era de dia, sense sol, però s’hi veia bé. Ens hem trobat ja un munt de cotxes a primera hora del matí, cotxes que anaven cap al Parc Natural. La veritat es que avui m’he sorprès de la quantitat de cotxes i gent que hem trobat, els primers eren caçadors, la veda ja és oberta, però per tot el camí hem trobat gent caminant, gent corrent (moltíssima, fins i tot hem pensat que podia haver-hi una cursa, però no duien pitrall) i sobre tot molta gent amb bici, bàsicament a la banda de Castelldefels.

Hem passat el castell budista de La Plana Novella cap a Begues, i un cop a Begues, hem agafat un camí que anava a mà dreta, amb una cadena important, que ens hem pogut estalviar. La pista pujava molt dura, però hem anat fent, un cop hem arribat al cim, hem començat a baixar pel que es diu habitualment “tierras rojas,”, plenament comprensible, zona de moltíssim vegetació, molt humit i amb el terra de color molt vermellós.

Aigua a tolls importants i una baixada molt forta que ens duia cap a Castelldefels, ja anàvem bé, es a dir portàvem kilòmetres a les cames, entre 32 i 35 que hem fet el comentari, de que la ruta era un pel dura, això si, molt bonica. Hem anat seguint la ruta, que sense GPS per nosaltres hagués estat impossible de seguir, el Fer la duia descarregada al seu GPS de la web de Valbuena i gracies a això l’hem anada seguint sense pèrdua.

Un cop hem arribat a vall de tot, hi havia 2 opcions, tornada amb tren i arribar fins a vall de poble de Castelldefels per anar a parar a la Renfe o tornada en bici. Per la hora que era, dos quarts de 10 aproximadament, hem pensat que podíem intentar-ho amb la bici, i ens hi hem posat.

La veritat es que ha estat la zona més dura. Hem començat una pujada realment dura, amb poc grip i desnivells que a vegades eren del 16% i 18%, tot i que la mitja suposo que podia posar-se sobre el 10%, que es moltíssim.

Jo hi ha hagut un punt, que he vist el camí que pujava i pujava molt, així que he decidit para la bici i descansar un parell de minuts, al final s’ha convertit en una pujada a peu d’uns 50 metres, estava ja realment cansat, portàvem uns 45 kilòmetres hi havíem entrat al que es coneix a Castelldefels com El Purgatori, i puc assegurar que el nom li escau a la perfecció.

El Fer anava realment cansat i així m’ho ha dit i jo anava millor que ell, però també tocat. Hem seguit Purgatori amunt, fins que hi ha hagut un moment on els meus genolls han començat a agarrotar-se i a entrar-los rampa, no m’havia passat mai! Tot s’ha de dir que no he esmorzat, i ahir vaig sopar un parells de iogurts, però no he pensat que fos per tan. En resum, crec que m’he quedat sense glucosa i ja sense àcid làctic que gastar, per tan els muscles han començat a fer figa i a quedar-se clavats, hem parat un parell de minuts a estirar els muscles, m’ha fet un pel de por i tot. El Fer anava mort de gana, i no hi havia res i tampoc enlloc aprop per poder para a comprar quelcom per la panxa.

Quan hem començat a baixar ja, un cop a dalt del Purgatori, per anar a la pista que ens porta de Begues a La Plana Novella, hem trobat un lloc on hi havia un parell d’arbres de “cireretes de pastor” (madroños en castellà) madures, així que bicis parades i ens haurem menjat 8 o 10 cireretes cadascú.

A partir d’aquí hem anat baixant més o menys bé fins arribar a la Plana Novella. He arribat tan mort que les cames em feien mal, tornava a tenir la mateixa sensació i els muscles es quedaven clavats, així que hem parat i hem fet un entrepà. Per qui no ho tingui clar, son budistes però no son pas tontos, 2 entrepanets de pernil salat, una cervesa sense alcohol i un suc de préssec ens han costat 11,80€, per ser el que és, potser un pelet car.

Després de la paradeta, que ha estat ben be de 20 minuts i descansar un pel, hem tornat cap a Sitges. El Fer li té una por terrible a la última pujada fins arribar als caçadors, a mi no em fa tan de pal, però l’entenc. Ens ha costat perquè dúiem molts kilòmetres sota les cames, però hem tornat més o menys bé, un cop arribat als caçadors, la baixada es ràpida. Hem fet la trialera de la drecera, tot i que jo d’entrada li he dit que per pressa preferia no fer-la, que podíem tardar de més, un minut? Res l’hem fet per acabar la ruta en condicions.

Al final he arribat al garatge amb 65 kilòmetres, amb un índex IBP de 215 una velocitat màxima de 60km/h, una mitja de 12,4Km/h que no esta gents malament, un consum energètic de 4512Kcal i un desnivell de 2380 metres, deu ni do.

La veritat es que crec que es la ruta més dura que hem fet a la zona, jo he acabat realment esgotat. Per dinar he menjat moltíssim, i a data d’ara i estic a punt de ficar-me al llit encara em noto les cames molt tocades, realment fer la pujada del Purgatori amb 45Km sota les cames, es molt dur, si més no per nosaltres.

Apa la setmana vinent més.

Raül

Ahir diumenge varem participar al Triatló Olímpic de Barcelona.

En teoria havíem de participar l’Alfons Sort, el Miquel Bada i jo.

L’Alfons els 1500 metres de natació, jo els 40km en bici i el Miquel els 10km de córrer.

Resulta que el divendres nit, l’Alfons en un sopà, va tenir la mala sort de clavar-se un vidre a la planta del peu, per culpa d’una copa que va caure i que el cambrer va recollir, però no del tot, i el dissabte al matí vaig haver de buscar un substitut d’urgència.

Al final el substitut va ser el Ferràn, qui sinó.

El diumenge al matí, amb un fred important i una cara de no tenir-les totes, el Ferran va saltar a l’aigua i hi va fer molt bé, jo amb la Cannondale de muntanya amb rodes de carretera vaig volar, si més no per mi i el Miquel amb els 10km, va anar a 4,3km/h de mitja, es a dir rapidíssim.

Els temps van ser:

Total 2:26:12

· Natació 32:00 (a 2:08 r100m)

· Bicicleta 1.07.27 (a 35,58 Km per hora)

· Córrer 43:25 (a 4:21 per Kilòmetre)

Temps de transició natació-bici: 01:42

Temps de transció bici-córrer: 35,58’

La sensació va ser bona, si més no amb la bicicleta, per la banda que em pertoca.

Em va passar una cosa molt curiosa, deixant de banda els elits i la gent que ho practica habitualment, vaig anar avançant a molta gent, fins i tot gent que feien pinta de fer triatlons habitualment, però tot s’ha de dir que el fer bici de muntanya ajuda a poder tenir molta potencia a les cames, això si, quan passava un grup dels de veritat, quasi quasi ni els veia.

La setmana vinent, tornarem a la vida normal i sortiré per muntanya.

Deixo unes fotos de la cursa, si més no, son divertides.

Raül

Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo per fer una sortideta el Fer i jo.

La idea era fer la ruta de Valbuena del 2008, tot i que no ens hem acabat d’entendre. Jo volia fer la banda de Castelldefels i el Fer volia fer la banda ed Begues, així que al final hem fet la banda de Begues.

Hem sortit i pujat el Collet de la Fita, amb poca llum, però s’hi podia anar. El Fer ja li ha costat molt fer el Collet de la Fita, i això que jo no he apretat gaire, sinó que he baixat el ritme, pensant que si anàvem massa forts d’entrada ho pagaríem a posteriori.

Fins a Jafra, ha costat, però mes o menys hem anat fent. La pujada a la Plana Novella ha estat bé per mi, però no tan pel Fer, li ha costat en excés. Hem seguit pista cap a Begues tot i que al final de la segona pujada forta, quan es comença a baixar cap a Begues que hi ha un cartell a l’esquerra en vermell que diu benvinguts al parc, hem parat una estona.

Just al costat del cartell hi ha una masia i un camí que baixa, que ens ha fet la idea, correcte per cert, que ens portaria a Begues, i així ha estat, hem seguit el camí i hem anat a parar a l’inici de la pujada de la ruta del Valbuena del 2008.

Pel que hem vist, el terra estava senyalitzat amb guix blanc, així que hem suposat que el Valbuena 2009 s’ha dut a terme fa poc. Hem seguit la pista en amunt per anar a parar a la carretera entre Begues i Olesa i de nou tornar a agafar la pista que hi ha a l’esquerra i que puja amb molta pedra i poca tracció uns metres amb un 19% de desnivell, si hem segut capaços d’aguantar aquest tros, la part que segueix es una pista encimentada, que tot i ser molt dura es pot fer bé. Un cop a dalt comença la baixada forta cap a la pista que ens porta de Can Grau cap a Olesa, just abans d’arribar a l’avenc de l’Esquerra.

Des d’aquí la tornada a Sitges es coneguda, pista fins a Can Grau i des d’allí cap a Sitges pel GR5.

Ens hem trobat molta gent, amb bici, caminant a buscar bolets a la zona de Begues, amb cotxe, i fins i tot un parell de motos d’enduro que ens han passat al GR5 de Can Grau als Massets, tot i que no hi poden anar per aquest camí.

Un cop hem arribat al cap d’amunt de la pujada forta dels Massets, sortint del GR5, hem anat cap a Ribes i hem baixat la trialera que hi ha a l’esquerra, es dura, però jo ja em veig amb cor de baixar-la sobre de la bici, el Fer per descomptat, no té aquests problemes.

Ell anava molt cansat i ha decidit anar cap a Ribes, així que he tornat sol cap a Sitges, m’ha comentat que a la tarda ja aniria a recollir el cotxe que ha deixat al matí al Caprabo. Quan dic sol, es un dir, perquè aquest matí el Parc Natural del Garraf semblava que fossin les rambles de Barcelona, una gentada impressionant, fins i tot un munt de caçadors, suposo que ja es època.

La pujada fins als caçadors, dura com sempre, però m’agrada, la suporto bé, la baixada amb cura perquè hi havia un munt de gent amb bici i caminant, trialera de rigor per dir que hem acabat el dia bé i al garatge a deixar la bici i preparar-la per la setmana vinent, que no sortiré amb bici per la muntanya, sinó que el diumenge faré el Triatló Olímpic de Barcelona per equips, jo per descomptat sóc el que faig els 40km de bicicleta, i amb la Cannondale, per descomptat. El que haig de fer es mirar de canviar els neumàtics i posar-hi els de carretera, els vaig comprar fa anys i em van la mar de bé. He de mirar si poden entrar sense càmera i els puc muntar directament amb les Crossmax SL que porto ara, espero que si, sinó càmera i llestos.

En resum, el dia d’avui ha estat molt diferent a la sortida de dissabte, en total m’han sortit 46,35km que hem fet amb 3 hores 24 minuts, contant que hem parat una estoneta a xerrar, però no crec que més de 10 minuts entre les 2 parades, i alguna part que hem anat més lents parlant un al costat de l’altre. La velocitat mitja de 13,6Km/h i el meu consum energètic de 2754kcal, el desnivell tan de baixada com de pujada de 1350metres aproximadament, diguem que entre la baixada i la pujada em fallen 15 metres, però entenc que son els error de rigor del GPS. Velocitat màxima 50,7km/h que deu ser la baixada a Sitges des del Collet de la Fita i l137 pulsacions de mitja, es a dir un entrenament perfecte.

La setmana vinent més, tot i que seran només de carretera, explicaré sensacions.

Si tot va com ha d’anar, amb un parell de setmanes sortirem ja amb les llums que hem comprat. Al final hem comprat 2 Sigma Mirage Evo i estem buscant una tercera unitat ja que el Gaizka que es va dormir i les va demanar tard, no en tindrà d’entrada. Ja veurem com ens en sortim.

Bona setmana.

Per cert a continuació unes fotos del Fer, peque veieu la cara que feia i que no anava gaire fi avui…

Raül

Arribant al capdamunt de la segona pujada de camí a Begues

Descansant abans de començar a baixar per un camí nou que hem descobert avui

Arribant al capdamunt de la pujada del 19%

Cara de cansat!

Detall de la cara de “no puc més!!!”