Meridià Verd 2005

El 1 i 2 de juliol del 2005 vàrem anar el Vitic (David) Guillen, el Raül, el Fer i el Gaizka a fer el Meridià Verd.

La ruta la vàrem descobrir a Probike, que molt amablement ens vas proporcionar una de les seves publicacions on sortia el roadbook per fer el Meridià o transcatalunya, com també se la coneix.

La ruta inicial va des de França al Masnou creuant Catalunya, però nosaltres vàrem seguir al peu de la lletra la ruta que van fer a Probike.

La ruta comença a l’estació de tren de Ribes de Freser. La pega que vàrem tenir va ser anar-hi amb tren el primer dia i no anar a dormir la nit abans, ja que el primer tren arriba a quarts de 10 del matí, per tan vàrem començar a pedalar molt tard, això ens va passar factura, ja que vàrem dormir a Roda de Ter i se’ns va fer fosc i vàrem arribar sense llum.

El primer se’ns va fer molt dur, la primera pujada era dura i llarga, però res a veure amb la segona que era molt més dura i més llarga.

El paisatge es el típic de Prepirineu, molt de verd, vaques, cavalls, i demés animals. La majoria de la ruta del primer dia passa per pista, un 15% aproximadament es pista asfaltada o encimentada i abans d’arribar a Roda de Ter hi ha un tros de carretera normal, però si es circula amb cura no es problema.

Vàrem trobar a Internet un hostal (Hostal Sant Jordi de Roda de Ter) on ens van deixar utilitzar el seu garatge per poder deixar les bicicletes a la nit.

El dia següent ens vàrem llevar i esmorzar, i vàrem sortir tard. Això també ens va passar factura.

Tinc el record d’haver begut molt d’aigua, uns 12 litres per persona, feia molta calor i això i la pujada al Montseny va ser criminal.

Tot s’ha de dir que la majoria no creiem que el segon dia poguéssim seguir i ens vàrem sorprendre al llevar-nos. Tot i amb això se’ns va fer massa tard i al final vàrem decidir abandonar i no acabar la ruta sencera, ja que era massa tard i no haguéssim arribat al Masnou amb llum.

Vàrem parar a menjar i a beure ja que estàvem realment deshidratats i es va decidir per unanimitat agafar el tren a La Garriga i tornar cap a Barcelona, d’allí tren cap a Sitges i llestos.

Llàstima no haver acabat, però es una espina que ens ha quedat clavada, hi tornarem i amb l’experiència acabarem segur. Només era qüestió de llevar-nos abans i no perdre hores de llum.

Aquí a sota, unes  fotos del viatge.

dsc03459_editadodsc03458_editadodsc03457_editadodsc03456_editadodsc03455_editadodsc03454_editadodsc03453_editadodsc03460_editadodsc03461_editadodsc03462_editadodsc03463_editadodsc03464_editadodsc03465_editadodsc03466_editadodsc03467_editadodsc03468_editadodsc03469_editadodsc03470_editadodsc03471_editadodsc03472_editadodsc03473_editadodsc03474_editadodsc03475_editadodsc03476_editadodsc03477_editadodsc03478_editadodsc03479_editadodsc03480_editadodsc03481_editadodsc03482_editadodsc03483_editadodsc03484_editadodsc03485_editadodsc03486_editadodsc03487_editadodsc03488_editadodsc03489_editadodsc03490_editadodsc03491_editadodsc03492_editadodsc03493_editadodsc03494_editadodsc03495_editadodsc03496_editadodsc03497_editadodsc03498_editadodsc03499_editadodsc03500_editadodsc03501_editadodsc03502_editadodsc03503_editadodsc03504_editadodsc03505_editadodsc03506_editadodsc03507_editadodsc03508_editadodsc03509_editadodsc03510_editadodsc03511_editadodsc03512_editadodsc03513_editadodsc03514_editadodsc03515_editadodsc03516_editadodsc03517_editadodsc03518_editadodsc03519_editadodsc03520_editadodsc03521_editadodsc03522_editadodsc03523_editadodsc03524_editadodsc03525_editadodsc03526_editadodsc03527_editadodsc03528_editadodsc03529_editadodsc03530_editadodsc03531_editadodsc03532_editadodsc03533_editadodsc03534_editadodsc03535_editadodsc03536_editadodsc03537_editadodsc03538_editado3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam3MegaCam

Aquí podeu descarregar el Roadbook que vàrem compondre en PDF (esta en un format reduït de 2Mb, l’original són 35Mb)

Tot s’ha de dir que la vàrem fer amb Roadbook, sense GPS i amb molt poca experiència.

Digues si t'ha agradat

Translate »