Calcenada 2010

El 7 d’agost 2010 vam fer la Calcenada 2010, és una volta al Moncayo de 104km amb 3mil metres de desnivell.

La vam córrer Agustín i jo (Raül) que sortim des de Villanueva de Jiloca i des de Sitges van venir Fer, Gaizka i Diego.

Arribem a les 6:45 aproximadament amb 9,5 graus de temperatura, és a dir un fred terrible. Deixem el cotxe en la carretera i vam anar a veure si vèiem on es donaven els dorsals i d’on se sortia. Al final trobem que tot estava muntat en amb base en les piscines del poble.

La carrera es fa a vaig piular/corrent, en BTT i en cavall. Mentre estàvem agafant el dorsal va entrar el primer classificat a peu, va fer els 104km en 10h45m, entro alguna cosa suat però tranquil, als 5 minuts es va ser tan feliç, realment inhumà.

La sortida era a les 8 en punts, amb 900 participants aproximadament, no està gens malament. No és que sortíssim dels últims, sinó que la sortida va ser a les 8 i Fer va recollir el dorsal a les 8:02 aproximadament, així que sortim els últims dels últims. Això té el punt bo i el dolent. El bo és que avances a més gent i el dolent que els dolents fan de tap i no pots passar-los.

Vam ser tota l’estona els 5 junts, encara que si ens separem pel que fora, quedàvem en els punts de avituallament.

Els primers 14 quilòmetres són de pujada, i els primers 6 aproximadament de carretera, a partir d’aquí comença la pujada per pista, la veritat és que la sensació que em va donar és que la primera és de les més dures de tota la ruta i això que és la primera. Fer va sortir davant, jo em vaig quedar esperant a Agustín que va parar a pixar i Diego i Gaizka que anaven amb massa roba van parar a treure-se-la. Em va sorprendre a l’excés la quantitat de bicicletes de carbono molt cares, segurament per sobre dels 3mil euros que la primera de canvi van posar peu a terra i van fer la primera pujada a peu, moltíssima gent, no ho vaig acabar d’entendre.

La primera parada de avituallament estava a la part alta de la primera pujada, en el Collado de Tranca a 1370 metres, sortíem de Calcena a 811 metres i la pista va començar als 926 metres, just en Purujosa a 6 quilòmetres de Calcena. Espectacular l’organització, una taula gran amb plàtans, taronges, líquid isotònic, aigua i fruita seca salada amb les quantitats que volguéssim. Fer i la resta van menjar alguna cosa, ja que no havien desdejunat i Fer per exemple anava sense aigua en el Camelback. Sortim tots junts per una baixada molt llarga i perillosa per la quantitat de gent que hi havia baixant.

No tinc clar que siguem uns animals pujant, però baixant crec que érem dels més ràpids, avancem a un munt de gent, i això amb grava de fons té el seu punt de perillositat. Mentre estàvem en el punts de avituallament deixem passar a 2 cotxes, un de protecció civil i un altre del DYA que anaven amb la sirena, just al final de la primera baixada que era molt ràpida hi havia un ciclista que havia caigut. No vaig veure gens, però puc assegurar que es va fer molt dany, encara que és normal que amb 900 corredors algun caigui. Passem per algun que un altre fanguer que ens va deixar plens de fang o el que fos ja de bon inici.

La següent parada forçosa va ser després de la baixada i de passar el poble de Barobia a 1126 metres, on hi havia un punt de avituallament que no usem. La Merida d’Agustín tenia problemes amb la cadena i la solució va ser oli, vaig ser alguna cosa previngut i em vaig portar el pot d’oli líquid pensant que podria fer-nos mancada i sort d’això, crec que gairebé tots tirem d’ell.

Seguim llaneando i pujant fins a la població de la Cova on parem en el punt de avituallament. Repeteixo que l’organització es mereix un 10 sobre 10, tot perfecte, ens vam menjar plàtans, fruita seca salada i emplenem aigua i jo personalment em vaig inflar a beguda isotònica. Ens tocava la pujada més alta de tota la ruta. Sortim en direcció al Cant Clavat a 1497 metres. La veritat és que la pujada era constant i a mi no se’m va fer dura, així que amb plat petit i pinyó gran la vaig pujar sense problemes. La resta la van pujar ben menys Diego que anava molt cansat, cosa rara en ell i a més amb problemes en la pota de canvi posterior, després d’una caiguda tenia la pota doblegada i no entrava el pinyó gran, així que quan tots anàvem amb tot ficat ell no podia anar amb molinet i l’esforç era major. La baixada del Cant Clavat molt ràpida, amb molta grava i nosaltres avançant gent. Va haver-hi un parell de moments de perill quan van ser a punt de caure Gaizka i Diego, però per sort no va passar gens. Vam veure al final a un ciclista que tornava ple de sang, segurament amb res trencat, però estic segur que 24 hores després encara estava traient pedretes que incrustades en algun costat 🙁

D’aquí per carretera vam ser “volant” fins a Sant Martin on parem de nou en un altre avituallament, amb això ens passem un o dos no ho recordo. Vam tornar a emplenar, ja anàvem amb més de 50 quilòmetres sota el cul. La següent parada va ser en Litado, el punt més baix abans de començar a pujar els 2 piquetes que hi ha abans de gran del final.

Entrem al poble de Litago amb 62 quilòmetres fets, el primer que vam veure va ser un tirador de cervesa, aquí deixem les bicis. Hi havia un munt de gent, era un punt de avituallament gran i podies parar a menjar. A part dels líquids de sempre, hi havia CocaCola, Cafè, Llet calenta i freda i es podia menjar amanida de pasta amb salsa rosa (la salsa rosa ens va fer desistir a tots de l’amanida) i entrepans de pernil serrans. Així que busquem una taula amb 5 cadires i vam fer una parada per menjar i descansar. Vam beure cervesa, Isostar, emplenem els bidons i Camelbacks d’aigua, vam menjar fruita, pastes de pastisseria, anem tot un festí. La gent que estaven ajudant i servint, possiblement voluntaris, li posaven moltes ganes, es preocupaven prou bé que a ningú li faltés de gens, repeteixo l’organització realment espectacular. Després de posar oli en algunes cadenes nostres i d’altres corredors que ens van veure amb oli i ens van demanar seguim la ruta.

El primer piquet prop de Añon es va fer bé, el segon de Turons de la Silla de pujada d’asfalt però recta que podies veure a tots els ciclistes que anaven per davant, va costar una mica més, però ho superem.

D’aquí baixada per mala carretera asfaltada fins a Talamantes, i comencem ja l’última pujada, que va ser la més dura de tota la ruta. En les parades anàvem preguntant i parlant i la veritat és que sensació de duresa si, però tots ens imaginàvem que seria molt més dura del que realment va ser. El dolent de pujada a l’Alt de la Tonda és que en des de Talamantes a 899 metres comences a pujar, dura i constant amb pista en més o menys bon estat i amb 77 quilòmetres fins a just on comença la Tonda en el quilòmetres 89 amb 917 metres d’altura. L’Alt de la Tonda acaba amb 1165 metres en el quilòmetres 92. Són 3 quilòmetres amb un desnivell molt elevat, on la majoria de gent pujava a peu, amb una calor per sobre dels 25 graus i el sol pegant com mai. Fer i jo la vam fer tota damunt de la bici, encara que Fer tenia molèsties en una cama tirava més de l’altra la resta van pujar gran part a peu, l’estat de la pista anus ajudava i a més el grau d’inclinació i els quilòmetres sota les cames tampoc. Realment aquesta és la pujada dura de la ruta, però toca amb més de 90 quilòmetres sota el cul, és a dir un munt.

La baixada després d’arribar a l’alt va ser molt ràpida, aquí ja trobem bastants caminants dels quals van sortir la tarda anterior per fer-la a peu. Agustín va volar en la baixada, jo diria que més que volar anava en caiguda lliure, impressionant la velocitat que va agafar baixant amb una rígida, Fer i jo anàvem just darrere d’ell sense possibilitat d’avançar-li i per camins desconeguts, avançant gent a peu i ciclistes que anaven molt més lents que nosaltres baixant.

Arribem a la carretera que ens havia de portar a Calcena en el quilòmetre 99 amb 736 metres d’altitud, faltaven 5 quilòmetres de carretera fins a Calcena que està a 811 metres, amb el que eren de pujada. Vaig començar a tirar bastant bé, encara em quedava alguna cosa per gastar, Agustín es va pegar a mi i la resta van ser una mica més lents a arribar, però l’objectiu no era fer temps, sinó fer la carrera.

Objectiu compliment en 8 hores 40 minuts, Calcenada 2010 de 104 quilòmetres i 3mil metres de desnivell feta. Al final de la ruta, l’organització et recollia el dorsal, i et donaven un diploma de participació amb el temps alhora que et felicitaven amb haver-la finalitzat. El que la va guanyar aquest any la va fer en 4 hores 41 minuts, entenc que no atur a menjar en cap punt i no tinc clar si va gaudir o no del paisatge que realment és espectacular. Nosaltres ens va marcar el GPS que temps de parada 1 hora 30 minuts, és a dir damunt de la bici pedalant 7 hores 10 minuts aproximadament, no està malament.

Val molt la pena pel paisatge i l’organització, no és gens cara però l’any que ve si la repetim ho farem de forma diferent, possiblement una tenda de campanya al costat del cotxe en el descampat acomodat per a pàrquing com hi havia molta gent aquest any i segur segur crema solar, ja que amb la calor i el sol ens cremem tots. Ens va quedar la marca dels pantalons i els mitjons en les cames i de la samarreta i dels guants en els braços, és mes tenim la marca de les cintes del casc en la cara, és a dir el sol va escalfar de valent.

El meu Garmin Forerunner 305 va passar a millor vida, es va parar diverses vegades amb el que em falten 14 quilòmetres de la ruta en total i els últims 10 quilòmetres no em va trobar cap satèl·lit amb el que entenc que s’ha mort del tot. Comento el del GPS perquè la ruta que tinc no és completa feta per nosaltres, així que haig de fer un curta i pega amb la ruta que hi ha penjada en la web de Calcenada, que no és exactament igual que la ruta que vam fer aquest any, encara que crec que seré capaç d’adaptar realment les parts que falten a la ruta de la meva Forerunner a la qual realment va ser.

Distancia total: 100.2 km
Total ascendido: 3667 m
Total descendido: -3656 m
Descargar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

 

Aquí teniu unes fotos de la ruta

dsc06613dsc06617dsc06619dsc06622dsc06625dsc06626dsc06629dsc06630dsc06634dsc06635dsc06637dsc06638dsc06639dsc06641dsc06643dsc06645dsc06646dsc06647dsc06648dsc06649dsc06650dsc06651dsc06652dsc06654dsc06658dsc06659dsc06662dsc06663dsc06664dsc06665dsc06666dsc06667dsc06668dsc06670dsc06671dsc06672dsc06673dsc06674dsc06675dsc06676dsc06677dsc06678dsc06681dsc06683dsc06685dsc06687dsc06690dsc06692

Digues si t'ha agradat

Translate »