Segones sensacions de la Niner Jet 9 RDO

El dimarts de la setmana passada vaig anar a recollir una bicicleta nova, una Niner Jet 9 RDO, una All Mountain, el mateix estil que la Cannondale Trigger 1 que tenia, també amb 29. La pega es que la majoria de fabricants han decantat les 29 només per les bicis del tipus Marathon, les rígides i dobles per fer bàsicament pista, però les que son més per All Mountain / Trail les han deixat només en 27,5 i la veritat, després d’una 29 i amb l’alçada que tinc, passar a una 27,5 he pensat que no era idoni. Per postres, la gent de Cannondale, la Trigger, a part de fer-la només amb 27,5, aquest any ja no porta Lefty, només la porten les rígida i doble de Marathon. Això m’ha fet decantar-me per un altre fabricant, després de tenir 3 Cannondales amb Lefty i quedar-ne molt content.

He titulat el post segones sensacions perquè les primeres no van ser del tot bones. El dimarts passat, amb la bici tal com va sortir del taller, i la varen muntar davant meu, vaig fer un Campdasens. Em vaig trobar que els amortidors no anaven bé, rebotava fins el punt de ser perillosa, si més no de davant, i de darrera, cada pedalada que feia, perdia molta força perquè s’enfonsava molt. Per acabar-ho de matar els frens no tenien recorregut, havia de pressionar-los fins que les manetes tocaven els punys, no estic acostumat a això.

El dimecres per la tarda, vaig recuperar la bomba d’amortidors, vaig baixar-me els manuals de Fox de la web i vaig ajustar el SAC tal i com marca el manual. El dijous em vaig passar de nou per Niner i vàrem purgar els frens, tot i que el recorregut no era el que volia. Dissabte al matí vaig sortir de nou amb ella, el mateix recorregut, un Campdasens. El resultat era millor, la bici es ràpida, molt ràpida, pujant i sobre tot baixant, però els frens seguien sense acabar-me de convèncer. El diumenge vàrem sortir de trialeres i corriols, els amortidors i el comportament de la bici molt bo, però els frens un cop es varen escalfar, van començar a fer soroll, varen perdre el tacte i passaven de res a derrapar i per postres, frenaven a trompicons. Ja va ser massa quan, al escalfar-se el líquid, es va dilatar el tub i el fre de darrera tornava a tenir un molt mal recorregut. El dilluns nit vàrem fer una nocturna, el comportament molt bé, el dissabte al tornar vaig pujar un pel el seient, vaig moure l’alçada i la posició i el dilluns ja anava molt bé. Els frens malament, ja per pista.

El dimarts em vaig passar de nou per Niner, vàrem canviar els frens, crec que estaven defectuosos, no pot ser que uns Avid Guide RS funcionin tan malament. Em varen muntar uns Formula Cura, vaig sortir ahir dimecres tarda a provar la bici, ara puc dir que es un molt bon canvi, la bici va molt bé i frena de nassos. La pega que tenien els Formula, era que utilitzaven Dot4 en contes de Dot5.1 i això feia que s’haguessin de refer sencers als 4 anys de vida. Els Cura són un model nou del 2018, duen Oli Mineral, a veure que tal aguanten, per ara les sensacions son molt bones.

Avui he fet un Gunyoles, sortint a les 7 de Sitges i amb intenció de fer 2 hores i mitja, amb marge d’arribar a casa amb llum. Com que sortia sol, el ritme l’he marcat marcar jo, no he parar en cap moment. Pujada al Caprabo, d’allà cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes per pista normal, carretera fins a l’entrada a la masia que hi ha a la dreta abans d’arribar a Mas Milà, les pujades dures que hi ha es fan bé amb la bici, el canvi es adient, crec que ho he fet bé. Fins a Can Suriol he anat bé, de Can Suriol a Les Gunyoles, he anat bastant més lleuger, la tornada ràpida també.

En total m’han sortit 45,13km que he fet amb 2 hores 15 minuts, a una mitja de 20km/h exactes, una velocitat màxima de 48,1km/h, un consum energètic de 2314kcal, la mitja cardíaca de 149 ppm, que es el meu 85%, avui he anat lleuger, i una màxima de 171 ppm que es el meu 97% del pols cardíac. La cadència mitja de 82 rpm, prou bona, el desnivell positiu de 817 metres i el negatiu de 807 metres.

Aquí us deixo el trac d’avui.

Distancia total: 46.57 km
Total ascendido: 885 m
Total descendido: -876 m
Descargar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un clic al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

En quan a la bici, es una Niner Jet 9 RDO. El RDO es un tipus de tractament o de construcció del carboni del quadre que li dona menys problemes. Diguem que el carboni esta posat a pressió en contes de ser per capes, per tan, dona menys problemes. La mida, he agafat una L en contes d’una XL com tenia amb la Cannondale. El canvi, m’he tirat al mono plat. Vaig estar mirant si fer la Jet 9 RDO que ve a la web, la tope de gama porta un Sram Eagle de 12 velocitats, però el Fer em va dir que els components del Eagle son molt cars i que la cadena es un pel més estreta, per tan pateix més i s’ha de canviar sovint. En contes d’això he fet un mix seguint els consells del Fer, m’he muntat un Sram XX1 de 11 velocitats, però en contes de muntar la pinyonera d’origen que es un 11-46, he muntat una SunRace de 11-50, amb 11 velocitats. La diferencia versus el 1/12 es que el 12 velocitats té un pinyó petit de 10 dents i un gran de 50 dents, el SunRace té un petit de 11 dents en contes de 10, perdo un pel de velocitat anant ràpid, però no perdo res pujant, ambdós duen un 50 dents i la veritat es que dur 12 velocitats versus 11 velocitats, no es nota. La principal diferencia, es que la pinyonera de 12 de Sram ronda els 385€ i la de SunRace ronda els 80€. La diferencia de preu es prou important contant que es un recanvi que s’ha de canviar de tan en tan, depenen dels quilòmetres que es facin a la bici. Les rodes son American Classic de buje i de llanta, les llantes son unes 38-34 d’enduro, lleugeres, però crec que més adients per un terreny com el Garraf. Tampoc eren d’origen, però les vaig demanar així. Els neumàtics, uns Schwalve Nobby Nick de 2.25 en contes dels Schwalve Hans Dampf de 2.35 que duia a la Cannondale, un pel més estrets, però amb un dibuix molt semblant, menys enduro i més All Mountain. Els amortidors son Fox, 120 al darrera i 130 al davant, una Float DPS Factory Evolution 3 i davant una Fox Factory 34. Ambdós amortidors son ajustables amb obert, propedal i tancat. L’accés a la davantera es relativament senzill, no tan com la Lefty, però bé, l’accés a bloquejar la de darrera, es més costosa, però s’hi pot arribar igual. La tija es una Rock Shox Reveb amb control al manillar. El Manillar es un Niner de carboni de 780, molt més ample que el que duia a la Cannondale, però molt còmode, la pega es que als corriols hi ha arbres propers, però es controlable. La potència es una Niner de 70, de carboni també. El pedalier es un GPX segellat, el BB30 de la Cannondale em va donar molts problemes, m’han dit que amb el segellat ja no em passarà i les bieles son una Sram Descendant de carboni de 175 amb un plat de 32 dents.

Per cert, aprofitant, he fet un canvi dels pedals automàtics, de Crank Brothers a HT, un consell que em va donar el Francesc de Niner. Es una barreja de Shimano amb Crank Brothers, que no va gents malament.

La bici pesa 11,5kg sense pedals, amb pedals suposo que uns 12 i poc, li dec haver tret un quilo i mig llarg a la Cannondale. Es nota en pla i en pujada, es més ràpida.

És una bona bici, si més no amb especificacions i tot s’ha de dir que després d’una setmana amb ella i 5 sortides, puc dir que va molt bé.

Digues si t'ha agradat

Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply

Translate »